La solució del PP per sortir de la crisi

Avui és un dia que hi ha moltes coses per comentar, com, per exemple, la votació del PSC al Congrés dels Diputats contra el pagament per part del govern central, aquest any, del fons de competitivitat al govern de la Generalitat. L’únic comentari que faré és que, si fos del PSC, em faria vergonya presentar-me en públic. I tot per no perjudicar les ambicions de la Chaconeta...

Però em sembla més important comentar el que vaig veure dilluns passat a la tertúlia del Gato al Agua, d’Intereconomia. Gairebé tot el que es diu en aquesta tertúlia és lamentable, i aquesta era la tònica quan estava parlant la presidenta del PP de Catalunya, la verborreica Alícia Sánchez-Camacho, explicant, per activa i per passiva, que el PP, ja que havia aconseguit disminuir l’atur del 23 al 11 % quan va governar, era la única formació política que ens podria treure de la crisi. Com un lloro, repetia el llibret oficial dels populars.

Al seu costat, l’advocat Javier Nart movia el cap, en senyal de desacord. La Alícia se’n va adonar, i va seguir martellejant els seus arguments, encara amb més força, afirmant que, quan governava el PP, es varen crear 5 milions de llocs de treball.

No sempre estic d’acord amb el que diu el senyor Nart, però sempre trobo interessant escoltar-lo, ja que és un excel·lent  polemista. Com sempre que parla, va ser contundent, i va contestar a la presidenta del PP de Catalunya el que tots sabem: que els 5 milions de llocs de treball que es varen crear quan governava el PP eren 5 milions de llocs de treball molt fràgils, poc durables, ja que es varen crear degut a la bombolla de la construcció. En resum, 5 milions de llocs de treball que s’han perdut ràpidament quan la bombolla creada pel PP (i mantinguda pel PSOE a partir de març del 2004) va explotar.

La senyora Alícia prou que seguia amb el seu argument de que tota la culpa del que passa la té en Zapatero, i que el seu partit no té res a veure amb el problema econòmic actual i, a més, té la solució a la crisi. La veritat, repetia el senyor Nart, és que tant uns (el PP) com els altres (el PSOE) són responsables de la bombolla de la construcció i de les seves conseqüències (l’atur actual), però això no és, ni de lluny, el més important. El més important és que el principal partit de l’oposició, que molt probablement governarà el país d’aquí a un any, no té cap solució pel gravíssim problema econòmic que patim. Per molt que ens diguin que sí. I que aquesta és la raó per la que encara esperem la primera proposta concreta de la seva part.

Si agafem al peu de la lletra el que diuen, voldrien fer-nos entrar en una altra bombolla. Però les circumstàncies no són les mateixes, ja que el crèdit barat fa temps que s’ha acabat. De manera que, com diu el poeta: ni contigo ni sin tí tienen mis penas remedio.