El moviment slow, les slow cities.

El moviment slow és una crida a la calma i a la raó. Els seus seguidors no són pas partidaris de la lentitud extrema, sinó que argumenten que cada cosa té el seu temps just, i que sovint el fer les coses poc a poc reporta grans beneficis. Com a la faula de la tortuga i la llebre, els adeptes a aquest moviment són com tortugues que acabaran avantatjant a totes les llebres d’aquest món, ja que les llebres acabaran malaltes d’estrès.

Una manera d’entendre el progrés d’una ciutat és el model de les slow cities. Aquest moviment al que estan inscrites avui més de 60 viles europees (moltes altres estan gestionant la seva adhesió) consisteix en quelcom tan poc extraordinari com que els seus ciutadans han decidit d’anteposar a qualsevol altre criteri la millora de la seva qualitat de vida i acomoden el creixement a aquesta condició i no al revés. Els estàndards de qualitat tenen relació amb la conservació dels hàbits de vida propis de les viles petites: el tràfic controlat, els sorolls minimitzats, la contaminació vençuda, l’augment de zones verdes i de zones per vianants. I també amb la conservació de les senyals d’identitat cultural i de l’entorn.

Amb aquests criteris s’arriba a pobles amb un planejament urbanístic cuidat, tant en la conservació dels cascs antics com en la planificació dels barris de nova creació, en els que s’aposta per la neteja, l’ecologia, i es rebutja com indesitjable el turisme massificat.

Quin ciutadà raonable refusaria aquestes avantatges?

Només existeixen dos models urbanístics:

 El model especulatiu, que té com objectiu augmentar el patrimoni d’alguns a curt terme i sacrifica racionalitat per benefici.
 El model basat en la qualitat de vida del ciutadà, dissenyat pensant en el benestar i la qualitat de vida de tots els ciutadans, i basat en un model econòmic coherent amb aquests objectius. Es el els progres d’ara anomenarien urbanització sostenible.

Malgrat, en la situació actual, pot encara corregir el tir i començar a anar cap a una slow city? Evidentment, sí, encara que ja comença a ser difícil. Però per això fa falta voluntat i intel•ligència.

Però aquesta intel•ligència, on la podrem trobar? Podem trobar a Malgrat algun grup polític intel•ligent? Per ara, els únics que han parlat d’intentar parar el creixement actual de Malgrat són els d’Esquerra Republicana. Si tenen les idees clares del que volen, però, no ho sabem.

El model d’urbanisme que des de fa anys s’ha aplicat a Malgrat és un model clarament especulatiu, disfressat amb paraules buides de sentit (urbanisme sostenible, per exemple) que omplen la boca dels responsables de la Casa Gran. Això no vol pas dir, evidentment, que tot el que s’ha fet estigui malament. S’han fet coses bones, naturalment, però aïllades i dins d’un conjunt clarament equivocat.

Posarem com a exemple el d’haver urbanitzat com a zona d’habitatges la part de la població al costat dels hotels, creant situacions de conflicte com la que va portar a que l’ajuntament fos sancionat perquè dos ciutadans no podien dormir. Un plantejament urbanístic adequat, que hagués pres en compte la qualitat de vida del ciutadà, hauria pogut preveure aquest tipus de conflicte. I s’hauria urbanitzat d’una altre manera.

El cobriment de la riera és una altre exemple d’un urbanisme especulatiu: un mur de ciment que vol fer ofici de passeig, quan es podria haver estalviat molts diners si s’hagués mantingut la riera, netejant-la i cuidant-la. El dia que vingui una rierada i, bé per falta de previsió en fer el projecte, bé per manca de neteja del llit de la riera, es produeixin inundacions, ens en donarem compte.

Fa uns vint anys, quan es discutia el Pla General de Malgrat, un regidor del que era llavors de l’equip de govern, va proposar un sostre pel creixement de Malgrat a 15000 habitants. L’acceptació d’aquesta proposta hauria tingut com conseqüència el desenvolupament d’un urbanisme basat més en la qualitat de vida del ciutadà que en el model especulatiu que és el que ha anat espatllant el poble. La seva proposta no es va acceptar. No és res d’estrany que aquest antic regidor estigui molt mal vist per qui mana actualment. I el seu fill, actual regidor de l’oposició, també sembla ser la bèstia negra de qui ens governa. Segurament perquè té unes idees semblants a les del seu pare.