divendres, de gener 20, 2012

Les ciutats "slow"


He trobat magnífica la Contra d’avui de La Vanguardia, on entrevisten el senyor Pier Gorgio Olivetti, director del moviment Ciutat Slow (Ciutat Lenta). És un tema que ja fa temps que m’interessa, i que ja he tractat fa cinc anys, el mes de gener del 2007, ben abans de que la crisi econòmica comencés i que la bombolla immobiliària fes figa.



La ciutat “slow” està dissenyada pensant en el benestar i la qualitat de vida de tots els ciutadans. És exactament el contrari del model especulatiu de ciutat, que té com objectiu augmentar el patrimoni d’alguns a curt terme i sacrifica racionalitat per benefici.

A Malgrat, i no solament a Malgrat, s’ha optat per fer un poble basat en el model especulatiu, i així ens va. Ha arribat la crisi econòmica, s’ha acabat la bombolla immobiliària i ens trobem com ens trobem. Haver escollit aquesta opció és, naturalment, responsabilitat de les autoritats locals, que han apostat clarament, des de fa anys, per un urbanisme de molt poca qualitat, que ha contribuït ben poc a millorar la qualitat de vida dels malgratencs. Però, no solament les autoritats locals són responsables d’aquest desastre urbanístic, sinó que la majoria de la població hi estava d’acord.

Ara en paguem les conseqüències. Un poble mort, amb un comerç en plena davallada, amb molt poca gent circulant pels carrers, amb un atur important. Ens donem compte que ens hem equivocat de model?

Si el poble ha de canviar, ho haurà de fer empès per la gent, i conduit per les autoritats locals. Es tracta de repensar el model de poble. Ja sabem quin és el model de poble de la coalició governant. No sabem quin és el model de poble dels partits de l’oposició. Seria interessant que reflexionessin i fessin propostes concretes sobre com canviar el poble per fer-lo més amable.

L’actual conflicte entre una bona part dels veïns dels carrers Llibertat i St. Elm amb el govern municipal, sobre el projecte de remodelació d’aquests dos carrers és un exemple clar d’un urbanisme imposat des de dalt (i que han de pagar els de baix). En un model de poble on la qualitat de vida és un concepte important, una remodelació d’aquest tipus no s’hauria de fer mai contra dels veïns.

Acabarem amb la darrera frase de la Contra d’avui: “Les ciutats slow creen ocupació acostant-se al territori; es recuperen oficis artesans, botiguers, manuals, propers, i es revaloritzen els habitatges i les botigues de cada carrer, i quan canvia l'actitud millora la qualitat de vida de tots.”

Sabem que la direcció que hem agafat fins ara ens ha conduit a un cul de sac, sense sortida. Per què no podríem provar a canviar de direcció?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt interessant l'article i el que planteges, però, amb l'actual colla de xitxarel·los, que segons diuen ells mateixos governen pel poble -tema Riera Feliciano -per exemple-, és totalment impossible de variar res, si el poble no vota en el sentit de votar-los del lloc que ocupen, no hi ha res a fer amb aquesta tropa de vividors.