El deute extern d'Espanya ha augmentat, a finals de l'any 2011, fins assolir la xifra de 1.775 milions d'euros, un 165 % del PIB. Aquest augment es produeix després que l'any 2010 el deute extern espanyol disminuís per primera vegada des de fa una dècada, el que es va interpretar com que l'economia espanyola estava reaccionant i es començaven a corregir els desequilibris.
Amb un dèficit per compte corrent de la balança de pagaments, Espanya necessita diners de l'exterior per finançar la seva economia i per anar refinançant els venciments d'aquest deute extern. És una de les grans diferències amb Itàlia, que té un volum d'estalvi interior més important per costejar el seu deute, tant públic com privat.
El deute extern de les administracions públiques és relativament petit (282.000 milions d'euros), el que vol dir que la major part del deute públic està en mans nacionals.
Abans de la crisi, la inversió privada finançava el deute extern espanyol. Però amb la crisi, els bancs han a recórrer creixentment al BCE. La part del deute extern finançat per l'autoritat monetària ha passat de 51.000 a 175.000 milions en un sol any, de manera que ha passat de representar menys del 3% a gairebé el 10% del total del deute extern espanyol, i és probable que actualment sigui més gran, després de la subhasta de BCE del 29 de febrer. A les estadístiques, aquest deute extern finançat per l'autoritat monetària apareix separat del deute de les entitats financeres amb altres inversors. De manera que el deute extern de les entitats financeres, a finals del 2011, era de 716 + 175 = 891 milers de milions d’euros.
Espanya ja hauria d’haver sigut rescatada si el BCE no hagués posat a disposició dels bancs aquestes quantitats de diners, el que ens dóna idea de la gravetat de la situació. La principal vulnerabilitat de l'economia espanyola és que la banca és enormement dependent del finançament exterior i, en particular, és molt dependent perquè el deute extern a curt termini de les entitats financeres supera els 360.000 milions, sense comptar els diners del BCE. Davant la falta de finançament, la banca no pot atendre la demanda de crèdit.
Si el que es mira és la posició d'inversió internacional neta d'Espanya, que computa tots els actius menys tots els passius enfront de l'exterior, la xifra de finals del 2011 també marca un nou rècord, amb 989.000 milions negatius, un empitjorament d'uns 50.000 milions en un any, segons dades del Banc d'Espanya. La posició del Banc d'Espanya per l'augment dels seus actius nets amb l'Eurosistema (com a intermediari entre el BCE i el sistema financer), ha passat de -46.000 milions d'euros a finals de 2010 a -170.000 a finals de 2011.
De manera que la dependència d'Espanya respecte del BCE és cada vegada més important, el que indica que el BCE té la palanca per mantenir-nos surant o per afogar-nos, obligant-nos a demanar un rescat. Caldrà seguir fent el que ens manin o prendre la decisió de sortir de l'euro. La nostra economia no dóna per més. És cada vegada més probable que acabem com Portugal o, potser, com Grècia. Haurem d’anar mirant el programa d’Esquerra Unida, que serà el partit més votat a les properes eleccions.
Banc d’Espanya: deute extern
Banc d’Espanya: inversió internacional neta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada