El primer de maig

Ahir va ser primer de maig. Com cada any, hi va haver manifestacions, eslògans i pancartes. Pel que cridaven els manifestants i pel que deien les pancartes, em fa l’efecte que tenen una narració de la història que no es correspon massa amb la veritat. Protesten contra la pèrdua d’uns drets que la classe obrera ha anat conquerint amb els anys, però sobretot, amb molt d’esforç i sacrifici. No dubto ni un moment que els drets adquirits no han sigut regalats, i que molta gent ha sofert fins i tot presó per anar conquerint-los. Fins aquí, la seva narració de la història es pot qualificar de correcta.

Però, aquesta bona gent s’han preguntat alguna vegada perquè només tenim aquests drets al que s’acostuma a anomenar com el món occidental? Probablement, no. I és que la narració de la conquesta d’aquests drets té una segona part, més important que la primera. Si els països occidentals han anat acumulant riquesa, que amb el temps i les lluites socials s’ha anat redistribuint, és perquè durant molts anys aquests països hem explotat els països del tercer món: els hi compràvem matèries primes a cap preu i els hi veníem els nostres productes elaborats a preus desorbitats. Hem acumulat riquesa i benestar a còpia de mantenir milers de milions de persones en la més absoluta de les misèries.

I això s’està acabant. Els països productors de matèries primes volen que les paguem a un preu més elevat, reinverteixen els beneficis i s’industrialitzen. Ja no compren els nostres productes elaborats a preus desorbitats, sinó que ens venen els seus a preus que, per nosaltres, no són gens cars. Cada vegada que comprem productes fabricats per aquests països, que encara no tenen cap dret social ni cap prestació de l’estat del benestar, no només enviem a gent de casa nostra a l’atur, sinó que, a més, contribuïm a retallar el nostre estat del benestar.

Això és el que els manifestants del primer de maig sembla que no han entès.

Agafem la Contra de la Vanguàrdia del 13 de març, i llegim-la atentament: és un bon exercici intel•lectual, que seria molt útil a tots els que protesten per les retallades. En trec algunes frases:

- La falta de drets dels xinesos amenaça els nostres. No hi haurà drets laborals pels espanyols si els xinesos no en tenen, almenys, alguns.

- No hi ha drets sense recursos, i només una economia eficient genera els recursos necessaris per fer realitat els drets humans. La competència dels països emergents com Xina, Brasil o Índia, més competitius al no destinar recursos per realitzar aquests drets, impedirà que vostès els realitzin.

- Proposició: hauríem manifestar-nos i votar perquè la nostra obertura de barreres comercials es condicionés a que els treballadors xinesos obtinguessin més drets. Si no els obtenen, ja que no els obrim els nostres mercats. I els imposem aranzels a les rondes de negociació del lliure comerç. Perquè si eliminem aranzels sense posar condicions socials als xinesos i emergents no només desarmem nostres mercats, també estem desarmant els nostres drets. La prosperitat d'Espanya i el benestar dels espanyols ja no es decideixen en les manifestacions espanyoles, sinó a les rondes mundials de liberalització comercial. Avui aquestes rondes globalitzen mercats i els capitals, però no els drets laborals i socials.

- Alternatives: una alternativa és rebaixar els nostres drets fins al punt que puguem produir igual de barat que ells. Una altra alternativa seria aconseguir superioritat tecnològica sostenible: difícil, però ho seria encara més distribuir els seus fruits sense crear una societat dual.

- Obligacions: comencem per la fiscal. Les grans multinacionals i les grans fortunes eludeixen el pagament dels impostos nacionals mitjançant els paradisos fiscals. Com a resultat es concentra la pressió fiscal sobre les classes mitjanes nacionals que no poden escapar al fisc.

- Futur: a Harvard i a Pequín creuen que es trigarà 20 anys per igualar els drets dels occidentals i dels xinesos. I el PC xinès té por ...

És a dir, que, o espavilem o ens esperen 20 anys de retallades. Seria bo que comencéssim a actuar. Per ara, mirant el que fan els governants i el que fan els manifestants, no hem agafat el camí adequat.