A la Contra de la Vanguardia del passat dia 4, el senyor Jeremy Rifkin afirmava que la tercera revolució industrial ja havia començat, que era una revolució consistent en produir energia de manera descentralitzada. Aquest senyor assessora la canceller Merkel en la seva aposta pionera per la producció descentralitzada d'energies renovables i de la seva distribució a través de la xarxa i afirma que això canviarà el món. Però sembla que les coses no són tan senzilles.
Aquesta és la política energètica oficial del govern alemany. I encara que ningú dubta que la Transformació de l'Energia sigui un pla perfectament seriós, que compta amb el suport de tot l'espectre polític, la pregunta és, què està fent el govern per fer que el somni verd alemany es faci realitat?
Vegem els objectius de la Energiewende:
- Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han de reduir un 40 per cent el 2020 i un 95 per cent per al 2050, respecte al 1990.
- El consum d'energia primària ha de reduir un 20 per cent per a l'any 2020 i un 80 per cent per al 2050.
- La productivitat energètica ha d'augmentar un 2,1 per cent l'any prenent com a referència el consum final d'energia.
- Les energies renovables haurien d'assolir un percentatge del 18 per cent del consum final brut d'energia per a l'any 2020 i del 60 per cent per al 2050.
- D'altra banda, per a l'any 2020 les energies renovables ha de generar com a mínim el 35 per cent del consum d'electricitat i el 80 per cent per a l'any 2050.
- El consum d'electricitat s'ha de reduir en un 10 per cent el 2020 i en un 25 per cent per al 2050, en comparació amb 2008.
- La demanda de calefacció dels edificis s'ha de reduir en un 20 per cent el 2020, mentre que la demanda d'energia primària s'ha de reduir en un 80 per cent per al 2050.
Durant les dues setmanes de vents àrtics i temperatures sota zero d'aquest mes de febrer, la transició energètica a Alemanya, va assolir una gran victòria des que l'administració Merkel va parar l'energia nuclear i va abraçar un futur basat en energies renovables. Els crítics de Merkel, especialment els propietaris de les plantes d'energia nuclear del país i els operadors de la xarxa elèctrica, havien advertit de les apagades i de la pujada dels preus que hi hauria a l'hivern. Cap d'aquestes profecies es va complir. En realitat, durant l'onada de fred, impulsada pels vents a la costa del Bàltic i els dies clars i assolellats al sud, Alemanya va acabar exportant electricitat a França, tot i que la xarxa va estar a punt de fer figa.
Malgrat això, actualment hi ha molta incertesa al país respecte d'aquesta transformació energètica. De fet, els crítics del govern diuen que el Energiewende ja s'ha estancat. La majoria dels experts coincideixen que l'execució del pla s'enfronta a enormes obstacles.
La pregunta més escoltada de totes és com farà el govern de Merkel per arribar a un Pla Mestre (no un pla amb els "objectius", ja que aquests ja s'han establert), sinó un pla per demostrar com assolir aquests objectius .
Els observadors coincideixen que la llista d'accions concretes que cal dur a terme és formidable i molt complicada d'implementar. Entre d'altres, inclou:
- La remodelació de la xarxa elèctrica
- Resoldre l'interrogant de l'emmagatzematge de l'electricitat
- Redissenyar els incentius del mercat energètic
- Com avançar per assolir els objectius d'eficiència
I no és només el poble alemany qui està esperant, la resta del món també. Ja que l'èxit o el fracàs del "model alemany" podria resoldre algunes de les discussions que bullen en el món de l'energia. I, de passada, podria ser l'únic camí per sortir de la crisi econòmica actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada