Tots sabem (o creiem que sabem) que el pulmó del món es troba a la selva amazònica, on els arbres consumeixen CO2 de l’atmosfera i li tornen oxigen. De manera que la tala d’arbres de la selva amazònica és un desastre ambiental.
El problema, però, és que no és exactament així. La selva amazònica té un flux total entre el carboni de la vegetació i el de l’atmosfera pràcticament nul. Entenem com a flux net del CO2 la respiració i la descomposició de les plantes (que produeixen CO2), menys l’absorció de CO2 mitjançant la fotosíntesi. A aquest flux net cal sumar-hi les emissions de CO2 per cremar combustibles fòssils i la de les emissions de CO2 per incendis per obtenir el flux total.
A la figura següent podem veure els flux de CO2 de la zona tropical de Sud Amèrica des de l’any 2000 fins el 2010, expressats en petagrams de C per any (1 petagram de C = 1.000 milions de tones de C = 3.667 milions de tones de CO2). Color clar, el CO2 produït per cremar combustibles fòssils, en vermell, el CO2 produït pels incendis dels boscos, i en verd el flux net tal com l’hem definit. El balanç anual té molta variabilitat i no és gens important, ja que varia entre -0,38 i + 0,58 petagrams per any, amb una mitjana pel període d’una emissió de 0,17 petagrams per any, o sigui, + 170 milions de tones de C (623 milions de tones de CO2). Els valors negatius representes una absorció total de CO2, mentre que els positius representen una emissió total de CO2.
De manera que, contràriament al que pensàvem, el pulmó del món es troba a Alaska, Canadà i Rússia.
Per poder comparar aquestes xifres amb les emissions totals de CO2 a l’atmosfera, recordem que, l’any 2011, Espanya va emetre 340 milions de tones de CO2, mentre que el total d’emissions mundials va ser de 34.033 milions de tones.
Dades per les regions boreals
Dades per la regió tropical d’Amèrica del Sud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada