dimarts, d’octubre 30, 2012

Amors que maten



Ara, els dirigents del PP, sense cap sentit del ridícul, afirmen en un vídeo que els agrada Catalunya. Al senyor Xavier Arenas, perquè “he tingut la sort de viure uns anys en aquesta terra i això m'ha fet un gran admirador de Catalunya . En aquesta terra hi ha molts andalusos i això em situa en un afecte molt especial”. Al senyor Esteve Gozález Pons, perquè, sent valencià, “som de la mateixa sang i del mateix sentir perquè tots som espanyols. Tots estem uns al costat dels altres”. Al senyor Carles Floriano, perquè, sent universitari, un catedràtic de la UPF dirigia el seu treball, i perquè ha recorregut Catalunya i admira "les profundes conviccions dels catalans. Nosaltres, tot el Partit Popular, estem compromesos amb aquesta part del cor d'Espanya". No podia faltar la senyora Maria Dolors de Cospedal, que té una “gran vinculació amb aquesta terra”, ja que “té molts amics catalans”, i afirma que “Catalunya és un lloc meravellós per estar, per viure, per contemplar, per gaudir de la natura”. Finalment, el mateix senyor president del govern central, que recorda el seu origen gallec però també que els seus fills han nascut a Catalunya, de manera que Catalunya, assegura, "és la meva terra també". "M'agrada Catalunya, m'agraden la seva gent, el seu caràcter obert, la seva laboriositat. Són emprenedors, fan coses, la gent compleix. M'agrada Catalunya".

Però no solament aquests distingits membres del PP han descobert el seu amor per Catalunya, sinó que també un reguitzell d’alcaldes del PP també. Entre ells l'alcaldessa de Marbella, Ángeles Muñoz, l'alcalde de Salamanca, Alfonso Fernández Mañueco, o l'alcaldessa de Logronyo, Concepció Gamarra. A tots aquests alcaldes els agrada el caràcter "acollidor" i la "tolerància" dels catalans, la seva gastronomia o la seva societat "oberta i cosmopolita".

Tot aquest amor no va impedir que alguns membres destacats del PP recolzessin el boicot als productes catalans de l’any 2006, ni que el PP presentés un recurs contra l’estatut aprovat pel parlament espanyol i pel poble català.

Però no solament això. El que trobo pitjor és que els dirigents del PP hagin acceptat de participar en un vídeo tan ridícul i tan poc convincent. Es deuen pensar que els catalans (i els espanyols) som tontos. I això ho pensen des de sempre. I potser tenen raó, ja que encara hi ha gent que els vota.

En realitat, al PP li agradaria una Catalunya que fos com és ara mateix el País Valencià: un país domesticat. Al vídeo ho demostren clarament.