Sembla evident que per escollir un tertulià com a ministre s’ha de ser curt de gambals. I quan s’ha escollit un ministre tertulià, que aquest enraoni com si estigués a una tertúlia, no sorprèn ningú. De manera que el ministre tertulià senyor Wert (qui no el recorda a Intereconomia?) ara vol espanyolitzar les criatures catalanes.
Estic llegint un llibre sobre el període que va del 1939 al 1975, l’època d’en Franco: als anys quaranta també es volia espanyolitzar els separatistes, catalans o bascs. Amb l’agreujant de que el que no es deixés espanyolitzar acabava mort a una cuneta. Esperem que al ministre tertulià no se li ocorri també aquesta idea.
Quan el ministre tertulià enraona, augmenta al nombre d'independentistes.
Però el seu cap, al que The Ecomist anomena Mysterious Mariano, tampoc sap callar. Després de qualificar la manifestació de la Diada de “algarabía” i de “lío”, ara qualifica el dret a decidir del poble català de “disparate colosal”. El misteriós Mariano no ha canviat des de que dirigia uns qualificatius com aquests al pobre Zapatero. Qualificatius que no aportaven cap solució als problemes, però que eren molt celebrats per la bancada conservadora. Com el ministre tertulià, el misteriós primer ministre espanyol, cada vegada que enraona sobre Catalunya, augmenta el nombre d'independentistes.
“Espanyolitzar”, “algarabía”, “lío”, “disparate colosal”, són expressions molt aplaudides a les tertúlies de la caverna. Però no són pròpies de persones que formen part d’un govern. La raó? No només no aporten res a la solució del problema, sinó que contribueixen a que el problema sigui cada cop més complicat de resoldre.
L’article de The Economist acaba així: “Diu la creença popular que el més notori dels gallecs espanyols, el Generalísimo Franco, només veia dos tipus de problemes: els que el temps acabaria arreglant i els que ni tan sols el temps pot resoldre. El Sr Rajoy hauria de rebutjar aquesta manera de pensar. La seva actitud tranquil·la ajudarà a Espanya si serveix per refredar passions, però no si serveix per postergar decisions que cada vegada seran més difícils de prendre”. El problema és que l’actitud tranquil·la del misteriós Mariano ni arregla els problemes ni refreda passions, més aviat al contrari. Com molta gent aparentment tranquils, quan està preocupat i nerviós, tot el que sap fer és dir un exabrupte, sense donar-se compte que aconsegueix exactament el contrari del que pretenia.
Amb personatges com aquests, el futur, ja de per si complicat, encara ho serà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada