El dilema més important del nostre temps és
reconciliar les nostres aspiracions per tenir una vida agradable amb les
limitacions d’un planeta finit, el que ens porta a plantejar-nos dues preguntes:
- L’economia pot seguir creixent de manera
indefinida?
- Podem tenir prosperitat si no hi ha
creixement?
La idea d’una economia que no creixi és un
anatema per a un economista, però la idea de una economia que creixi contínuament
és un anatema per un ecologista. Els economistes no saben contestar a com un
sistema que creixi contínuament pot caber en un sistema ecològicament finit.
Per tant, podríem contestar a la primera pregunta dient que no, que no és
possible un creixement indefinit.
Podem començar a respondre a la segona mirant
com es comporten alguns dels paràmetres que composen la prosperitat (que no hem
de confondre amb riquesa) segons el Producte Interior Brut per persona. Si
comencem amb dos paràmetres fàcils d’entendre, com són l’esperança de vida al
néixer i la mortalitat infantil, entesa com el número de nens que moren fins
els cinc anys, veiem a les figures que quan el PIB per persona és menor de 15 a 20.000 dòlars, la situació
és cada vegada més dolenta, però que, a partir d’aquestes quantitats, no hi ha
cap millora significativa al augmentar el PIB.
Sobre aquests dos paràmetres de la prosperitat,
podríem dir que els països que tenen més de 15 a 20.000 dòlars per cap, no
experimentaran pas massa millores al créixer econòmicament.
.gif)
Però la resposta no és tan senzilla, ja que,
quan mirem l’evolució als dins dels diferents països, podem veure que, al
augmentar el PIB per càpita, l’esperança de vida també ha augmentat. També és
significatiu veure que, aquests darrers anys de crisi, en els que el PIB ha
baixat, l’esperança de vida ha continuat augmentant. Però aquests augments,
dins d’un país que podem dir que ja és desenvolupat, són relativament febles en relació amb l’augment
del PIB.
.gif)
Si agafem l’Índex de Desenvolupament Humà,
trobem exactament les mateixes tendències que hem vist amb els paràmetres
anteriors: quan el PIB és inferior als 15.000 – 20.000 dòlars per càpita, la
millora és molt important quan creix el PIB. En canvi, als països que ja han
assolit aquest PIB, la millora és molt més petita al continuar augmentant el
PIB. Aquest índex el calculen les Nacions Unides, prenent tres dimensions
bàsiques del desenvolupament humà: una vida llarga i saludable, l’educació i un
nivell de vida decent.
.gif)
.gif)
En resum: al ser molt probable que l’economia
no pugui créixer indefinidament, les economies desenvolupades haurien de
quedar-se com estan, mentre que les economies més pobres haurien créixer fins a
arribar als 15.000 o 20.000 dòlars per càpita, per poder gaudir, la humanitat
sencera, d’un nivell de vida correcte.
Nota 1: el cas de Guinea Equatorial, que té un
PIB per càpita relativament alt i uns paràmetres molt dolents és el típic cas
en que la riquesa s’acumula a les mans de molt poques persones.
Nota 2: és significatiu el cas de Rússia on l’esperança
de vida va caure molt en caure el PIB, i que, al tornar a recuperar-se el PIB,
l’esperança de vida va seguir més baixa que abans.
Que passeu un bon Nadal
Que passeu un bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada