Prosperitat i creixement econòmic (2)

Hem vist que, a partir d'un cert nivell de riquesa d'un país, que podem estimar entre 15 i 20.000 dòlars per càpita, el que l'economia segueixi creixent aporta poc al benestar i a la prosperitat dels seus habitants, però queda per contestar una altre pregunta crítica.

La qüestió crítica és si una economia que creixi és fonamental per mantenir una estabilitat econòmica. És necessari el creixement per mantenir una economia estable? La resposta convencional és que si. Per veure el perquè, hem d'examinar com funciona l'economia.

Les economies capitalistes donen una gran importància a l'eficiència amb la que s'utilitzen els recursos, el capital i el treball. Les millores contínues de la tecnologia signifiquen que cada vegada es produeix més amb menys recursos. La millora de l'eficiència estimula la demanda baixant els costos i contribueix a un cicle positiu d'expansió. Però també significa que cada vegada fa falta menys gent per produir la mateixa quantitat de béns i serveis.

Mentre l'economia creixi suficientment de pressa per compensar l'increment de "productivitat laboral", no hi ha problema. Però si no és així, aquest increment de la productivitat laboral tindrà com a conseqüència que algunes persones perdran la feina.

Si l'economia es ralentitza per alguna raó (sigui per una disminució de la confiança del consumidor, per un augment del preu de la materia prima o per una acció voluntària de reducció del consum), la tendència d'aquest sistema basat en l'increment de la productivitat laboral condueix a l'atur. Això, a la vegada, tendeix a una disminució del poder de compra, a una pèrdua de la confiança del consumidor i a una nova reducció de la demanda de béns de consum.

Des d'un punt de vista del medi ambient això pot ser desitjable, ja que significa una utilització recursos més petita i menys emissió de productes polucionants. Però també significa que el comerç es debilita i que els negocis disminueixen els seus beneficis. Les vendes cauen. No s'inverteix. L'atur augmenta cada vegada més i l'economia comença a entrar en una espiral de recessió.

La recessió té un impacte crític sobre les finances públiques. Les despeses socials augmenten al augmentar l'atur, a la vegada que les entrades per impostos baixen al disminuir els ingressos dels contribuents i al reduir-se les vendes de productes i serveis. Tot això porta a retallades dels serveis públics, retallades que aminoren les possibilitats de la gent per prosperar.

Els governs s'han d'endeutar cada vegada més, no solament per poder mantenir les despeses imprescindibles, sinó també per reactivar la demanda. Com a conseqüència, augmenta el deute públic. I, en una economia menguant, el servei del deute esdevé cada cop més problemàtic. Els interessos del deute públic suposen cada vegada una part més important de la producció total del país, és a dir, del PIB.

El millor que pot passar és que la demanda es recuperi ràpidament per poder començar a fer front al pagament del deute acumulat durant el període de crisi. Aquest pagament del deute pot demanar desenes d'anys. Per exemple, el Regne Unit va trigar cinquanta anys per poder pagar el deute públic acumulat durant la segona guerra mundial. Alguns economistes estimen que, encara que les economies comencessin a recuperar-se avui, el pagament del deute públic acumulat durant aquesta crisi no s'acabà ria fins a la dècada dels anys 30. Però si l'economia té problemes per recuperar-se, l'estat anirà directament a la fallida.

El sistema econòmic actual té poca elasticitat. Un cop l'economia comença a fallar, els mateixos mecanismes de retroalimentació que contribueixen a l'expansió començaran a actuar en direcció contrària, empenyent l'economia cada vegada més cap a la recessió. I, si el pais té una població cada vegada més nombrosa (i cada vegada més vella) el perill augmenta de manera considerable, ja que es necessiten uns nivells de creixement més importants per mantenir el mateix nivell d'ingressos de la població i per poder fer front a les seves necessitats socials de salut i d'educació, que són cada cop més importants.

Resumint, les economies modernes condueixen a la necessitat d'un creixement econòmic per mantenir-se. Mentre una economia creixi, els mecanismes de retroalimentació porten el sistema cap a cada vegada més creixement. Però quan el consum es debilita, el sistema porta l'economia cap al col·lapse, el que té un impacte negatiu sobre la possibilitat de les persones per prosperar. La vida de les persones es ressent.

La resposta a la pregunta del principi és clara: en una economia com la nostra, basada en el creixement, el creixement econòmic és necessari per mantenir una economia estable. El model capitalista no està fet per mantenir una posició estable. La seva dinàmica natural empeny, bé cap à l'expansió, bé cap al col·lapse.

Podem concloure amb el següent dilema:

- El creixement no es sostenible, almenys en la seva forma actual. L'increment ràpid del consum de recursos i l'augment dels costos mediambientals condueix a profundes disparitats del benestar social.
- L'estabilitat o el decreixement econòmic són inestables, almenys en les condicions actuals. Una baixada del consum condueix a un augment de l'atur, a una disminució de la competitivitat i a una espiral de recessió.

Aquest dilema fa pensar que la prosperitat no pot ser duradora. A no ser que trobem la menera de canviar el sistema econòmic en el que estem vivint.