El senyor Saura
El conseller senyor Saura és partidari de la despenalització total de les drogues. Es a dir, no sols del consum, sinó també del seu comerç. Opinió molt respectable, però també molt discutible. El què és, no ja discutible, sinó erroni, és que això ho hagi dit el conseller d’interior del govern català, el mateix que té com a objectiu l’ordre públic i el fer respectar les lleis vigents. Entre les que figura com a delicte el comerç de les drogues.
El senyor Saura deu ser un xic masoquista. Era lògic preveure que, després d’aquesta declaració, li caurien crítiques de tot arreu, i que el seu prestigi en tant que conseller se’n ressentiria. I, com a conseqüència, el prestigi del govern català.
Una bona ocasió perduda per callar.
La senyora Llansana
La senyora Marina Llansana és portaveu de ERC. Va dir que “la decisió de Kelme forma part d’una campanya per atiar la catalanofòbia”
Anem per parts. El jugador del Barça Oleguer Presas va fer un article en el que és mostrava partidari de l’excarceració del terrorista Iñaki de Juana Chaos. Es un dret que té el jugador: el dret d’expressar la seva opinió. I com a tal dret, ha de ser defensat.
Però resulta que el jugador Oleguer té un contracte privat amb l’empresa Kelme, fabricant de sabates, per la promoció de les sabates esportives. L’empresa Kelme, al•legant que aquestes declaracions havien perjudicat la seva venda de sabates, ha considerat oportú el rescindir unilateralment el contracte amb el jugador. També Kelme està en el seu dret, i si el jugador no està d’acord, haurà d’acudir als tribunals, si considera que ha estat perjudicat.
També estan en el seu dret els ciutadans que, considerant que l’empresa Kelme ha atemptat contra la llibertat d’expressió, organitzen un boicot en contra d’aquesta firma.
Però això “d’atiar la catalanofòbia”? La senyora Llansana veu visions? No m’estranya que hi hagi molta gent que pensi que ERC és la riota nacional.
Una altra ocasió perduda per callar.
Conclusió
Sembla que hi hagi una epidèmia de diarrea verbal.
6 comentaris:
Benvolgut company.
En primer lloc dir-te que tens tot el dret del món d'opinar el que creguis oportú sobre ERC o qualsevol altre partit. És una obvietat dir-ho, però en faig esment perque ningú em titlli d'anar contra la llibertat d'expressió si replico, en la mesura que pugui, el teu article. També dir-te, com a militant d'ERC que sóc, que d'errors en cometem i molts. Però aquest fet no és res excepcional ni en política, ni en qüalsevol altre aspecte de la vida.
Entenc que trobes fora de lloc les declaracions de la Llansana. Potser si. Però et limites a descriure la problemàtica entre el senyor Oleguer Preses i l'empresa Kelme, com una disputa entre particulars, purament contractual. Tot i que això també és així, no és només així.
Dues dades: Kelme, com a empresa, té una forta vinculació amb la Generalitat valenciana i el partit que la controla -almenys de moment- i no em diràs que aquests tinguin una especial estimació envers Catalunya. Reconec que tal cosa no és cap prova irrefutable que demostri la "catalanofòbia" d'una part important d'Espanya... però si més no cal tenir-ho present.
Segona dada: no se si has escoltat -entenc per les teves paraules que no- moltes de les declaracions que respecte aquest tema s'han difòs a través de no poques emissores de ràdio on si que s'ha identificat la catalanitat, el catalanisme i el compromís social del senyor Oleguer Preses com l'arrel de les seves declaracions...Potser em diràs que son els quatre de sempre...però darrera d'aquests quatre n´hi ha milers que pensen igual. A aquest corrent de "pensament" se'n pot dir perfectament, sense caure en error: catalanofòbia. Certament podem ignorar-los, però mai menystenir la seva força.
Jordi
Afegitó: Per sia lgú vol saber-ne més del tema val la pena mirar Vilaweb... on també queden reflectides les postures de tots els partits polítics.
Per cert: Si hem de ser precisos i després d'haver llegit algun dels teus articles crec que pretens ser-ne, caldria precisar la frase "No m'estranya que hi ha gi molta de gent que pensi que ERC és la riota nacional". Tens dades que així ho demostrin, estadístiques, enquestes?... o és més aviat una apreciació subjectiva fruit de la pròpia reflexió?
Oleguer tenia contracte amb Kelme, i diu que quedaran rescindits els acords, si el jugador atempta contra els interessos de l'empresa. L'empresa, la Kelme, està "patrocinada" per la gen.Valenciana, o sigui, el Zaplana...ja no cal dir res més, és tot massa obvi.
Dues precisions:
- l'actual cap de la Generalitat valenciana és el senyor Camps, rival i enemic del senyor Zaplana.
- per veure que molta gent, a Espanya, consideren ERC com la riota nacional (o almenys una de les riotes nacionals) només s'ha de sortir fora de Catalunya i parlar amb la gent. I això em sembla una llàstima, ja que ERC té un projecte molt interessant, però que, al meu parer, no el saben vendre pel defecte que tenen alguns de parlar massa. I per veure fantasmes on no n´hi han.
aclariment a la primera precisió: el "patrocini" que té Kelme, de la que faig esment, són uns petits indults que li va otorgar el Ministeri de Treball de la Generalitat Valenciana, quan era regida per Zaplana, per reduir o eliminar uns deutes a la Seguretat Social. Per tant, encara que en aquests moments mani un altre, els drets són anteriors, i conseqüentment, adquirits en el moment que estava al capdavant l'anterior president, que és quan ell va signar.
Benvolgut ssr
Tu creus que qualsevol projecte nacionalista/independentista català té alguna possibilitat de ser ben vist a Espanya?
Es complicat que un projecte independentista sigui ben vist a la resta d'Espanya. Però avui, quin pot ser el camí per la independència de Catalunya? S'hauria de reformar la constitució, i ara mateix és pràcticament impossible.
Penso que trigaran molts anys abans que a Espanya hi hagi una constitució més oberta en aquest sentit. També penso que això no és impossible a un plaç relativament llarg, diguem, vint anys.
Quina és la estratègia de ERC per arribar a la independència? Un "cop d'estat" seria contraproduent.
Si des de Catalunya ens fem respectar i ho fem sense titllar a cada moment els que no pensen com nosaltres d'anticatalans, penso que es facilitaria el camí. Aviat publicaré les meves reflexions al respecte.
Publica un comentari a l'entrada