Vergonyós

He llegit al Som-hi que l’ajuntament, en la sessió ordinària de la Junta de Govern Local del dia 8 de febrer proppassat, a la que hi assistien:

La senyora Conxita Campoy i Martí, alcaldessa
La senyora M. Carme Aubanell i Serra, 1ª tinent d’alcalde
La senyora Neus Serra i Bosch, 2ª tinent d’alcalde
El senyor Joan Tagua i Jiménez, 3er tinent d’alcalde
La senyora Anna Raja i Martínez, 4ª tinent d’alcalde
El senyor Valentín Rodríguez Baltasar, 5è tinent d’alcalde

ha decidit per unanimitat iniciar una acció penal i una civil contra el legal representant de la revista Som-hi per un presumpte delicte de calumnies o injuries.

Basa la Junta de Govern aquesta decisió en que alguns articles d’opinió recollits en diversos números del Som-hi, emparant-se en el dret de crítica, s’han traspassat reiteradament els límits legalment establerts, desacreditant o desprestigiant als membres de la Corporació Local, en especial a la senyora alcaldessa.

He rellegit el Som-hi dels darrers mesos. Es cert que s’hi critica l’alcaldessa, de vegades durament. Però res que no sigui corrent dins de la crítica que s’acostuma a fer a les persones que ocupen càrrecs públics i que cobren del pressupost. I, sento dir-ho, sobre tot als que a l’hora de cobrar no escatimen el diner públic.

Que la senyora alcaldessa té un caràcter molt marcat, com diu ella mateixa, és cosa sabuda. Que tingui la pell tan fina, però, és una sorpresa, almenys per mi. Ella, que afirma que “fa mal veure com alguns polítics no tenen el sentit comú com a virtut principal” es podria afegir a la llista dels polítics que no tenen massa sentit comú, al promoure la presentació d’aquestes accions penal i civil.

No em sorprèn que els regidors del PSC segueixin les ordres de la mestressa. Obeir sense piular al patró (a la patrona, en aquest cas) entra dintre de l’ordre natural de les coses, quan les persones no tenen criteri propi i els falta la dignitat més elemental.

Em sorprèn, però, el vot a favor de la senyora Serra i del senyor Tagua. Crec que ens deuen una explicació. També crec que no ens la donaran. Perquè no crec que hi hagi cap explicació racional al seu vot.

Quan vaig llegir la notícia em vaig sentir avergonyit de ser malgratenc. Després em va passar. La senyora alcaldessa i el seu seguici m’han demostrat que són persones d’una pobresa mental molt important.

Es a dir, que no em fa vergonya ser malgratenc. Em fan llàstima els components de la Junta de Govern. Tots.