diumenge, de febrer 04, 2007

Malgrat Confidencial. La història d’un èxit

Ho vaig llegir en el Som-hi del mes d’octubre de l’any passat: un nou mitjà de comunicació s’havia creat al poble. Era el blog Malgrat Confidencial. El vaig obrir i vaig quedar agradablement sorprès. L’estil del blog era àgil i adaptat al mitjà.

El blog és un mitjà de comunicació relativament nou. La majoria dels blogs (i el meu n’és un exemple) contenent llargs discursos. I ja se sap que els texts llargs són difícils de llegir, i més si s’han de llegir a una pantalla. Els texts de Malgrat Confidencial són relativament curts, van al gra, són variats i empren no només el text, sinó també la paraula i el vídeo. Tots els elements per tenir l’èxit que ha tingut.

Els que hem estat criats en un món on el telèfon era un luxe, on no hi havia televisió, on els càlculs s’havien de fer a mà, ja que no hi havia més calculadores que les mecàniques, i on poca gent sabia escriure a màquina (ai, aquelles Underwood!), ens fem difícilment als nous mitjans de comunicació. Ho intentem, però ens costa.

Pensava, al principi, que al Malgrat Confidencial li mancava més reflexió. Ara penso que m’equivocava. El format actual del blog té molts comentaris, i és allà on hi ha la reflexió, no de l’autor, sinó dels comentaristes, que també és el què interessa. Llegint-los, hi podem trobar un retrat del què pensa la gent, expressat de maneres de vegades una mica brusques, però sempre interessants.

Al dia d’avui, Malgrat Confidencial és una eina important i un referent de comunicació del poble, com, de manera més modesta, ho va ser al seu moment la Voz de Malgrat, i com ho és des de fa gairebé trenta anys el Som-hi.

El treball per mantenir un blog com el Malgrat Confidencial és important, i hem d’agrair al seu autor la feina que fa i el temps que hi dedica.

Desitjar que duri molt de temps i que no es mori d’èxit, que també pot ser un perill en casos com aquest.

Aquesta tarda s’ha organitzat una trobada pels seguidors del blog. No hi podré anar per evidents raons geogràfiques. Però seguiré amb molt d’interès les conclusions que en surtin.

2 comentaris:

Albert Serrano García, ha dit...

en nom de tots els que ens trobem al Quijote, gràcies pels elogis i salut ssr..

endavant i força

Albert Serrano García, ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.