Apagades, dessaladores espatllades i depuradores sense decidir

Barcelona ha quedat sense llum. Això no és pas una notícia massa important, és una notícia purament local. També es varen quedar sense llum Nova York, Madrid i moltes altres ciutats del món, de manera que és una cosa que podem considerar com relativament “normal”. I és que assegurar el subministrament d’electricitat a una gran aglomeració no és gens senzill. L‘electricitat és un producte que no s’emmagatzema. El que es produeix s’ha de consumir: si no, passa el que passa, pujades i baixades de tensió, relés que salten i tota mena d’altres inconvenients.

El que va passar a Barcelona, però, és diferent. Pel que sembla, un cable d’alta tensió (110 kV) va caure sobre una subestació de 220 kV, provocant un curtcircuit de intensitat molt important. Les proteccions, diuen, varen actuar correctament al cap de 140 milisegons, però el mal ja estava fet. No entraré a discutir sobre les proteccions, ja que és un tema molt complicat: 140 milisegons em sembla un temps molt llarg per la magnitud del curtcircuit, però no em sembla aquest el problema. El problema és que hi havia un cable per sobre d’una subestació. Tot el que està penjat acaba per caure, diu la saviesa popular. El cable era de Fecsa Endesa, la subestació de Red Eléctrica Española, que l’havia comprat a Fecsa fa quatre anys. Ningú no va posar remei a la situació absurda d’un cable sobre una subestació. Segurament molts varen veure el perill, però ningú va prendre les mesures per resoldre’l.

Després tothom protesta. Es lamentable veure l’alcalde Hereu i la regidora Myol dient incongruències, exigint coses totalment irracionals. Es curiós veure com la Generalitat calla (serà perquè el president Montilla va ser Ministre d’Indústria?). El nacionalista exaltat afirma que tot aquest desastre és degut a la falta d’inversions de l’estat central.

Amb els elements que tenim actualment, el problema no han estat ni els política ni la falta d’inversió. El problema ha estat el menfotisme i la falta de sentit comú d’aquells responsables de la subestació de Collblanc que no han sabut ni han volgut veure el perill d’un cable passant per sobre de la subestació. Es clar que potser sí que ho han vist, però el problema ha estat qui ho havia de solucionar, si Fecsa Endesa o Red Eléctrica Española.


La dessaladora s’ha tornat a espatllar. No funcionarà fins al setembre. Llegim al Punt que “tres vegades des de començament d’any i l’ultima en menys d’una setmana. Les avaries a la dessalinitzadora de Blanes estan ocasionant més problemes dels habituals i en una època en què el consum d’aigua a la zona costanera del nord del Maresme i de la Costa es dispara amb l’arribada dels turistes –s’arriba als 450.000 usuaris–. Segons defensa el regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo, les obres de millora que es van fer l’ultima vegada per canviar les canalitzacions trencades per la força del mar no van ser correctes. «Els tubs que capten l’aigua estan situades de manera que l’impacte de les onades és directa», assenyala el regidor, que hi afegeix que «només canviant l’orientació de les canonades els problemes serien menors». A aquesta situació se n’hi afegeix una altra: el transformador de la planta està massa a prop del mar i cada cop que hi ha temporal queda afectat” Si el senyor Lillo ha pogut veure que les obres de millora no van ser correctes, per què no ho varen veure els responsables de la dessaladora?

Aquí el nacionalista emprenyat no ha pogut acusar l’estat central de manca d’inversions. Com per l’apagada de Barcelona, la causa ha estat el menfotisme i la falta de sentit comú dels responsables de construcció i de l’explotació de la dessaladora.


La ubicació de la depuradora de l’Alt Maresme es torna a discutir. A Pineda no la volen a la platja. Diuen que el millor lloc seria el Pla de Grau, a Malgrat. Com a alternativa proposen la pedrera de Montpalau, lloc que l’Agència Catalana de l’Aigua considera poc adient, des d’un punt de vista tècnic. Ara s’ha donat com a darrera data límit per la decisió el primer d’octubre. Un cop decidida la ubicació, s’haurà de construir la depuradora. Preguem al Senyor totpoderós i misericordiós que el nyap que de segur es farà sigui menys important que el cable sobre la subestació o que el transformador i les canalitzacions de la dessaladora. Només demano que no la facin gaire a la vora de casa. Tal com es fan les coses a aquest país, em jugaria el que volguéssiu que, malgrat que es tractarà, diuen, d’una depuradora ultramoderna, de tant en tant farà una pudor que empestarà. I serà, previsiblement, pel menfotisme i la falta de sentit comú dels responsables de la seva construcció i de la seva explotació.


Pessimista? Probablement. Però la realitat és la que és, i no ens anima pas massa a l’optimisme.