El desenvolupament de l’Estatut

Llegim als diaris que s’ha celebrat a Madrid una sessió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, en la que s’ha acordat cinc traspassos de l’administració central a la da la Generalitat:

- Gestió compartida del Clínic,
- Ordenació del Litoral pel que fa referència a usos de temporada o instal•lacions desmuntables,
- Conveni de col•laboració sobre la Seguretat Privada,
- Associacions d’utilitat pública,
- Assignació del ISBN i del ISSN del llibres i revistes)

Un magre resultat, diuen els de l’oposició. El vas està mig ple, diu el president Montilla.

La realitat és que tothom es queixa que en aquesta Comissió Bilateral els resultats depenen única i exclusivament de la voluntat política del Govern central. Una Comissió Bilateral digna d’aquest nom seria una Comissió on les dues parts tinguessin les mateixes oportunitats. No és així ni ho serà mai. Per això convé un Govern fort a Catalunya, composat per una coalició que faci por al Govern central. Ara no és així, el Govern actual no fa por a ningú. I les competències que es traspassen són de molt poca envergadura.

Però d’això no en té la culpa el Govern central. La culpa la tenim els que hem permès que ens governi una coalició feble, un tripartit on no s’entenen ni ells mateixos, i on, de tant en tant, un senyor d’ERC amb cara d’emprenyat digui, per complaure els seus correligionaris, que si l’autonomia s’atura haurem d’anar cap a la independència. Paraules que tothom, inclòs els seus aliats al Govern, saben que només són de cara a la galeria.

Una pregunta que ens hauríem de fer és la de quantes lleis ha d’aprovar el Govern de la Generalitat per desenvolupar al nou Estatut, i quantes n’ha aprovat durant l’any que l’Estatut té de vida. Si tinguéssim la resposta veuríem que, si el Govern central té poca voluntat política per desenvolupar el nou Estatut, el de la Generalitat no en té gaire més.

Esperem que d’aquí a les properes eleccions generals el Govern de la Generalitat sigui més diligent, i que l'aprovació recent de la llei de l'Agència Tributària catalana no sigui un foc de palla.