El Pla Local de Joventut (2)

Una ànima caritativa (amb nom i cognoms, però) m’ha enviat el text sencer del Pla Local de Joventut que els tècnics especialitzats en la matèria, funcionaris del Consell Comarcal del Maresme, han redactat. Quin Pla, senyors: 96 pàgines, que no se les salta un gità, 96 pàgines plenes de paraules, paraules, paraules, que un servidor s’ha llegit, després de dinar, que és l’hora més adient per llegir aquest tipus de literatura, ja que a l’hora de pair tens menys tendència al cabreig primari. Ja hi estic acostumat. M’ha semblat que llegia una altre proposició de les moltes que, plenes de bon sentit (encara que buides de sentit comú), he hagut de llegir al llarg de la meva vida professional. Aquest tipus de proposicions, al meu modest entendre, no serveixen pas per gran cosa. No m’atreveixo a dir que no serveixen de res, perquè no és veritat, ja que contenen, entre molta palla, alguna cosa interessant.


Comencem per la palla. I comencem per la Missió i la Visió del Pla, termes que es varen posar de moda a Europa fa uns quinze anys. Llegim-ho i veurem que tot és palla:

La MISSIÓ que ha de guiar el pla és la de posar a l’abast dels joves del municipi eines i recursos que els permetin afrontar la construcció del seu projecte vital en igualtat d’oportunitats, tot garantint l’existència d’un Servei Municipal de Joventut que reculli i gestioni les demandes dels joves des de la proximitat i potenciant la seva implicació en el disseny de les polítiques que els afecten, sempre des de la perspectiva del treball transversal i la co-responsabilitat amb la resta de professionals de l’Ajuntament i del municipi.

VISIO : a l’horitzó temporal de 2011, volem tenir un servei de joventut integrat en les dinàmiques municipals i de l’ajuntament, que és proper, conegut i utilitzat pels joves, que participa i promou activament espais de coordinació tècnica i política en el territori i que és vist, pels joves i per la resta de professionals, com a referent en el disseny i desenvolupament de les polítiques de joventut al municipi.

Entesos? No? Doncs estem d’acord. Ens hem quedat sense saber quina és la missió del Pla ni la visió que en tenim de quan s’hagi realitzat. Es a dir, no sabem què volem.


Més palla: les línies d’actuació. Són quatre:

1) Autonomia i emancipació
Objectiu: Facilitar i acompanyar als joves en el procés de presa de decisions per la configuració del seu projecte o itinerari vital, tot potenciant la creació de nous serveis i projectes per joves i millorant l’accés als ja existents.

2) Qualitat de vida
Objectiu: Promoure una millora de la qualitat de vida dels joves en àmbits com la salut i el temps d’oci i de lleure, prioritzant intervencions encaminades a la prevenció de conductes de risc en l’àmbit de l’oci, principalment nocturn.

3) Participació i ciutadania activa
Objectiu: Crear i consolidar espais d’interlocució estables entre l’Ajuntament i els joves i afavorir la seva implicació en aquells aspectes que els afectin o interessin.

4) L’Ajuntament al servei dels joves
Objectiu: Crear una estructura de treball estable, dins l’Ajuntament i generar mecanismes i espais de coordinació entre els professionals de diferents àmbits i disciplines que treballen amb i per als joves de Malgrat de Mar.

L’únic que queda clar és que es vol incorporar més funcionaris a l’Ajuntament, especialistes en joventut.


Una perla: “entenem que el Pla Local que presentem no s’ha desenvolupat participativament amb els joves, i per contra entenem que aquesta participació és fonamental”. Recoi, i si haguessin començat per desenvolupar participativament el Pla amb els joves no hauria estat millor? Perquè jo, de predicar, també en sé. Però fer el què es predica, ja és més complicadet, no?


Més palla, aquesta totalment incomprensible per un senzill ciutadà: “la metodologia de treball a seguir en base a uns principis rectors de les polítiques de joventut que són : la integralitat, la transversalitat, l’atenció a la diversitat, la proximitat, la participació, la co-responsabilitat, i la innovació i aprenentatge social”. Suposo que us ha quedat tan clar com a mi.


Ah, i no ens queda clar a la vista del Pla què entenen els seus autors per joventut: sembla que, de vegades, aquest concepte va dels 15 als 29 anys, d’altres dels 12 als 34 anys.


Però no tot és negatiu. Hi ha alguna proposta interessant. Les que he trobat són:

- Promoció d’habitatge social i borsa de lloguer.
- Servei de borsa de treball, normal i esporàdic.
- Servei de bus nocturn Alt Maresme.
- Programació d’activitats d’oci (tallers, cursos, sortides)
- Programació d’activitats culturals a la biblioteca.
- Potenciar l’Escoltisme i la resta d’associacions.
- Caldria que les instal•lacions esportives estiguessin obertes al públic, sense necessitat de formar part d’un club.


Se’m dirà que no he entès res. Que es tracta d’un document obert, no d’un document tancat. El problema és que, per experiència, aquest tipus de documents només serveix per perdre el temps i és d’una utilitat més aviat discutible, per no dir nul•la. Si us digués la quantitat de documents d’aquest tipus que ha hagut de lidiar al llarg de quaranta anys de vida professional, us sorprendríeu: n´he fet el compte, i me’n surten vint-i-tres. M’han fet perdre un temps enorme i no m’han servit gairebé de res, ni a mi ni a l’empresa per la que treballava.

La única utilitat que hi puc trobar és que aquest document serveixi per aconseguir alguna subvenció.