dilluns, de setembre 10, 2007

Cuando un amigo se va

Reconec que no he estat pas massa ràpid. Cada vegada que obro l’ordinador i que em connecto a internet (cosa que no faig pas cada dia), obro el blog de Malgrat Confidencial. Fa una setmana o així que no m’hi podia connectar. Em pensava que era cosa meva, ja que mai he estat un as de la informàtica. Però no. Aquesta vegada l’amic Serrano ha complert l’amenaça que, de tant en tant, feia caure sobre nosaltres, i ha tancat el seu blog.

Comprenc que l’excés de feina que vol el tenir un blog obert, amb aportacions diàries, amb un control dels comentaris per evitar problemes i insults. Entenc perfectament que, de vegades, es fa molt difícil, sinó impossible, seguir el ritme. Però...

...Molta gent de Malgrat, quan obria el seu ordinador, anava a veure les novetats del Malgrat Confidencial. Ara, aquesta gent es troben sense un mitjà de comunicació que ha estat, durant un any, extremadament eficaç.

...Trobem a faltar, no solament les notícies, els comentaris, de vegades àcids, sinó també els regals que ens feia de tant en tant en Serrano. Recordo, i recordaré molt de temps, el regal de Nadal, en forma de la famosa balada cantada per en Bing Crsby i en Frank Sinatra.

...Al tancar Malgrat Confidencial hem perdut quelcom d’important. Hem perdut un amic. Es per això que recordo la cançó de l’Alberto Cortés:

Cuando un amigo se va
queda un espacio vacío
que no lo puede llenar
la llegada de otro amigo.

Gràcies, Serrano, per aquests mesos de dedicació.

2 comentaris:

Albert Serrano García, ha dit...

una abraçada també a tu, amic.

Anònim ha dit...

Snif, snif!