El mallal

Estic a la platja, llegint el diari, aprofitant el bon temps que el mes de setembre ens regala als que passem l'estiu a la Galícia del nord, després de dos mesos on no hem vist gaire el sol. Es una de les moltes platges d’Ortigueira, des d’on es veu el massís imponent que forma el cap Ortegal, amb els seus agullons. La marea està baixa, deixant uns trenta metres de sorra encara humida i compacta, per on és molt agradable caminar.

A la platja, de més de mig quilòmetre de llargada, no hi ha ningú. La mestressa, en Janí i jo som els únics ocupants de la sorra, el que és pot considerar com un luxe. Més ben dit, som els únics mamífers de la platja, ja que, cap a les roques, hi ha un munt de gavines, que de tant en tant alcen el vol per anar a pescar quelcom dins de l’aigua, o per anar a furgar a la sorra molla buscant algun cuc. A la sorra, si t’hi fixes, hi ha molta vida: formigues, mosques, aranyes i algun escarabat. Els escarabats, pocs, són de cos vermellós i de cap petit i negre. Tots aquests insectes desenvolupen una activitat frenètica, a la que no trobo una finalitat clara.

Llegeixo la Vanguardia, l’únic diari català que arriba aquí. M’agrada perquè té dos mots encreuats, un en català i l’altre en castellà, i tres sudokus. El fet d’intentar fer-los suposo que és bo per conservar les connexions de les neurones, és a dir, per conservar el cap clar. I això és important pels que ja hem entrat a la categoria administrativa de vells.

Desprès de llegir el diari i de recórrer la vora de la platja (l’aigua està freda, però suportable) ataco els mots encreuats en català. Normalment m’és més senzill completar el castellà, probablement perquè, per raó de l’educació dels temps del règim autoritari, però potser també perquè estic empadronat fora de Catalunya des de fa quaranta anys, tinc més vocabulari castellà que català.

Vaig avançant, però em trobo amb un os: mesura de capacitat equivalent a setze porrons. No sabia pas que el porró fos una unitat de capacitat. Fora del sistema mètric només coneixia el petricó, com a unitat de mesura del volum de llet que, de petit, anava a comprar amb l’àvia a ca la lletera, però desconeixia el porró com a unitat de mesura. Té sis lletres, MAL_AL. Res, sóc incapaç de completar el mot.

Veig un escarabat que ha rodolat per la sorra i que ha quedat amb les potes enlaire. Fa uns esforços enormes per posar-se “dret”, amb les potes cap a baix. Em compadeixo, agafo una esclova de “longueirón” (una mena de navalla) i l’ajudo a trobar la bona posició. Sense cap altre cerimònia, torna a les seves correries per sobre la sorra.

L’endemà, a la solució dels mots encreuats de la vetlla, hi trobo la solució. La paraula buscada és mallal. Miro el diccionari. Hi trobo que el mallal és una mesura de capacitat per a líquids, pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons, i que un porró és una mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 l, en general. Encuriosit, hi miro també la definició del petricó, que resulta ser l’equivalent a la quarta part d’un porró.

Es pot dir que no hem malaguanyat el dia, ja que hem après alguna cosa.

- Vols dir que això dels porrons, dels mallals, dels petricons i de la platja deserta pot interessar a ningú?, em diu en Janí.

- Mira, Janí, si això ens interessa a tu i a mi, ja n’hi ha prou.