La canalització de la riera, una necessitat?

Les obres de la canalització de la riera, amunt del carrer de Passada, han estat polèmiques des de fa uns dies, a causa de la necessitat de tallar els arbres, centenaris, diuen alguns, de Can Feliciano, per poder posar, en el lloc que ocupen, uns calaixos de formigó d’uns quants metres d’amplada.

El fet d’haver de tallar uns arbres, en una zona mancada d’ombra natural, per fer aquesta obra és podria considerar una barbaritat, si es pogués demostrar que la tal obra no és necessària. I això és el que jo penso. Per què? Ho explico en els paràgrafs següents.

Però no tothom opina que aquesta obra no és necessària: l’alcaldessa va reconèixer que l’espai «té un valor sentimental perquè és únic però prefereixo la seguretat de les persones». I això és el que volem discutir: aquesta obra augmenta la seguretat de les persones?

Si aquesta obra augmenta la seguretat de les persones és perquè permet augmentar la quantitat d’aigua que la riera és capaç d’evacuar. La quantitat d’aigua que una riera, o un riu, és capaç d’evacuar depèn de la superfície de la seva secció i de la velocitat mitjana de l’aigua que hi passa. Exactament, és igual al producte d’ambdues.

La velocitat mitjana de l’aigua que passa depèn de la pendent de la riera (a més pendent, més velocitat), de la forma de la secció per on passa l’aigua i de la “rugositat” del fons i de les parets de la riera (una superfície llisa frenarà menys el pas de l’aigua que una superfície plena d’arbusts, per exemple).

Quan una riera o un riu baixen relativament plens, la velocitat de l’aigua és més petita a les vores i al fons del llit que al centre. Si la secció de riera és rectangular, la velocitat de l’aigua als angles inferiors del rectangle és encara més petita, ja que es formen remolins. Per això, quan es canalitza una corrent d’aigua, la secció es fa en forma de U, ja que els racons inferiors són gairebé inútils.

Per saber si la canalització de la riera permet d’augmentar la quantitat d’aigua que la riera serà capaç d’evacuar, hem de mirar si la secció projectada té la mateixa amplada i la mateixa alçada que la secció actual.

 Si l’amplada i l’alçada de la nova riera són més petites que les de la riera actual, no augmentem la seguretat de les persones, més aviat la disminuïm.

 Si són iguals que les de la riera actual, degut a la forma més “aerodinàmica” del canal, augmentem lleugerament la velocitat mitjana, és a dir, la quantitat d’aigua que la riera serà capaç d’escolar. Però hem de tenir en compte que quan es canalitza una corrent d’aigua amb parets impermeables, com és el cas, el que fem és reportar la possible inundació més avall, ja que anul•lem la capacitat d’absorció d’aigua de les parets i del fons del llit. Aquest inconvenient compensa l’avantatge de l’augment de la velocitat de l’aigua. Per tant, tampoc en aquest cas augmentem la seguretat de les persones.

 Si l’amplada de la riera canalitzada és més grossa que la de la riera actual, és clar que la capacitat d’evacuar l’aigua serà més grossa, però hauríem pogut aconseguir el mateix resultat eixamplant el llit de la riera actual, sense cap necessitat de canalitzar-lo amb formigó.

 Si l’alçada de la riera canalitzada és més important que la de la riera actual, pot ser de dues maneres: o la fondària és més grossa, i llavors disminuïm la pendent la de riera, de manera que el que guanyem per una banda (secció) ho perdem per l’altre (velocitat); o bé és perquè hem augmentat la part alta, fent uns talussos de formigó. En aquest cas, podríem aconseguir el mateix resultat fent els talussos de terra, que tenen l’avantatge de poder-los enjardinar (a França, abans de la ciutat de Lyon, el canal del Rhône està protegit per talussos de terra des de fa molts anys, sense cap tipus de problema, i la gent hi pot passejar)

En resum, no veig cap argument seriós per pensar que la canalització de la riera, amunt del carrer de Passada, pugui augmentar la seguretat de les persones millor que fent una obra més “tova” ecològicament parlant. Al meu parer, doncs, la tal obra no és necessària. La tala dels arbres de Can Feliciano, per conseqüència, tampoc ho és.


Nota final: trobant-me lluny de Malgrat, no he pogut consultar el projecte que, diuen, es pot trobar a l'Ajuntament. Tampoc l’he trobat buscant a Internet. Aquesta és la raó per la qual no he pogut fer la comparació entre les dimensions de la riera tal com és i les del projecte de canalització.


Addenda: si, tal com diu l’alcaldessa, la decisió final de tallar els arbres l’ha de prendre l’enginyer encarregat de l’obra, considero que aquesta proposició porta en ella mateixa una trampa. En efecte, l’enginyer contestarà des de la posició del que ha d’efectuar una obra, i la seva resposta serà afirmativa. L’enginyer encarregat de dur a terme l’obra probablement no es plantejarà si aquesta és necessària o no, ja que el paguen per fer-la de la millor manera possible, no per tornar a considerar el projecte de cap a peus.