El desdoblament de les vies del tren

El conseller Nadal, home d’aparença satisfeta, gironí de pes, ja ha dit que els 30.000 milions que el govern central gastarà en infraestructures a Catalunya els propers set anys ja estan adjudicats. Ha presentat una llista d’obres que el seu departament té previstes. Entre aquestes obres, hi podem trobar el desdoblament de les vies del tren al Maresme.

Quina és la realitat que s’amaga sobre aquest desdoblament? Encara no ho sabem amb detall. Però, d’una part, podem pensar que es tracta de fer una via doble entre Arenys i, al menys, Blanes, o potser, qui sap?, fins a Maçanet. D’altra part, podem imaginar que es tracta de fer quatre vies en alguns trams de Mataró a Barcelona, per poder tornar a tenir els trens directes.

Si examinem aquests dos desdoblaments, ens trobem que fer una via doble des d’Arenys permetrà de guanyar, en el trajecte Malgrat – Barcelona, un o dos encreuaments, el que equival a entre cinc i deu minuts. En canvi, si pensem que ara no hi pot haver trens directes de Mataró a Barcelona, a causa de la freqüència dels trens, el fet de posar quatre vies a alguns trams del citat trajecte, permetria de poder tornar a tenir els trens directes en qüestió: el guany seria de quinze a vint minuts.

Així, doncs, el desdoblament total ens permetria de guanyar entre vint minuts a mitja hora, i tornaríem a estar a una hora o menys de la capital. D’haver d’escollir entre l’un o l’altre, sembla clar que el que més avantatge tindria, en quant a la durada del trajecte, seria el de fer quatre vies en alguns trams entre Mataró i Barcelona.

Però el Maresme és, des de que es va fer el primer tren, ara fa més cent cinquanta anys (cent cinquanta nou, per ser exactes), una comarca on s’ha separat, amb un mur de ferro (la via) les poblacions de les platges. Al Baix Maresme, a més, la carretera N-II hi ha posat un mur d’asfalt. El desdoblament de les vies només farà que agreujar el problema. Una comarca estreta com el Maresme mereix que es miri bé el que s’ha de fer amb les vies del tren. Des de fa molts anys hi ha plans alternatius pel pas de les vies.

Mentrestant, els obrers de la Renfe (o d’Adif, que ve a ser el mateix), van col•locant tancats quilomètrics per evitar que ningú travessi les vies: la muralla de ferro es va fent cada vegada més imponent. Mentrestant, s’està fent malbé la platja de Sant Pol per poder protegir el traçat actual de les vies. Tot fa pensar que dins del cap del conseller Nadal i dels seus tècnics, el desdoblament es farà al mateix lloc de les vies actuals. Ja seria hora que els maresmencs es plantessin i exigissin, ara que hi haurà calés frescos, que es deixi de matxucar el territori i que es pensi una mica en els seus (feliços?) habitants. Ja seria l’hora que els maresmencs exigissin el canvi del traçat de les vies.

Aquest moviment hauria d’estar encapçalat per les autoritats locals.

Per les autoritats locals?, em diu en Janí. Si no es poden posar d’acord ni sobre la depuradora, ni sobre la protecció del delta de la Tordera, vols que es posin d’acord sobre el trasllat de la via del tren? Em sembla que tu somnies truites.

Deu ser així, com diu en Janí. Probablement sóc un somniador de truites. Però penso que ara, els habitants del Maresme tenim una ocasió que, si no l’aprofitem, no es tornarà a repetir fins dins de cent anys. A no ser que la pujada del mar, deguda al canvi climàtic, esborri la comarca del Maresme del mapa de les terres emergides. El desdoblament, llavors, ja no molestarà a ningú. La més que probable desídia de les autoritats locals sobre aquest tema, tampoc.