Rebaixes per fi de temporada

Des de fa un temps, el govern espanyol comença a bellugar-se de manera força desordenada, després de tres anys d’un immobilisme gairebé total, anys en que estava com engarrotat amb la negociació amb l’ETA i amb la reforma dels estatuts.

La bellugada va començar amb la llei de protecció dels discapacitats, una bona llei, segons ens varen vendre. Una de les més avançades del món més avançat. Cada dia podem llegir cartes als diaris de gent queixosa perquè no es resol el seu expedient. I és que el govern va oblidar un petit detall: el finançament d’aquesta llei.

Va continuar amb els 2500 euros que el govern donarà als pares de cada nadó. Com si això resolgués el problema de natalitat del país. I sense que el tal govern hagi explicat mai quin és el seu programa per augmentar la natalitat, si és que és això el que vol. A altres països, la natalitat s’acompanya de rebaixes fiscals importants, que acompanyen a la família del nadó durant almenys 18 anys (o 23 si el tal nadó continua estudiant). Aquí no. Aquí es donarà una ajuda puntual que no resol res a ningú. I els conservadors, com a única alternativa, diuen que ells no donaran 2500 euros, sinó 3000.

Abans d’ahir, el govern central va despertar-nos amb un subsidi dels lloguers per la gent jove. I ho fa de la pitjor de les maneres, donant 210 euros al mes als joves llogaters de menys de 30 anys i que guanyin menys de 22000 euros l’any. Si un jove té la “desgràcia” de guanyar 20001 euros, ja no rep cap subsidi. Els personatges del govern, i la ministra Chacón la primera, saben prou bé que una subvenció d’aquest tipus contribuirà a l’augment del lloguer, i no només al del lloguer per la gent jove. No hi fa res. Les eleccions s’acosten i una rebaixa de l’impost de la renda no es veurà fins al mes de maig o de juny, quan les eleccions ja s’hauran celebrat. El govern espanyol ha preferit perjudicar la societat per veure de guanyar unes eleccions que es presenten molt renyides. Els conservadors, per ara, no han presentat cap contraproposta ni han dit res d’intel•ligent sobre el tema. I és que, pobrets, no tenen cap idea clara sobre el tema de la vivenda.

Un dels problemes de la nostra democràcia és que l’impost sobre la renda és, pels assalariats, deduït a la nòmina. De manera que, com l’IVA, és un impost gairebé “indolor”. A la majoria dels altres països, a la nòmina només es dedueix la seguretat social, mentre que l’impost sobre la renda és un problema particular de cadascú, que l’ha d’arreglar amb hisenda, i l’ha de pagar directament. Quan es paga un impost directament et tornes més exigent amb el que el govern fa amb els teus calés. Si l’impost sobre la renda es pagués directament, una rebaixa de l’impost seria tant eficaç, electoralment parlant, com una subvenció, i molt més eficaç des del punt de vista econòmic.

Però no només el govern central està de rebaixes. A casa nostra passa el mateix. Un vicepresident que vol convocar una consulta popular pel 2014, sense que ningú sàpiga ni el que vol (la independència?) ni, sobretot, quin és el seu pla per aconseguir-la. Un cap de l’oposició que vol tornar a fundar el catalanisme (?), sense que, per ara, ens expliqui de què es tracta aquest invent (i és que el fet d’esta a l’oposició deu fer perdre una mica el cap). Uns expresidents de la Generalitat que si callessin ens farien un gran favor, ja que això d’incitar el personal a una vaga d’impostos està molt bé que ho digui un pelacanyes o un afaitapobres, però no qui ve ser més de vint anys el primer català. I menys mal que ara tenim un president mut: almenys, no diu pas masses bajanades.

Diuen que cada poble té el govern (i la oposició) que és mereix. Si és així, hem de reconèixer que, tant si ens sentim espanyols, com si ens sentim catalans, com si ens sentim les dues coses a la vegada, no hem pas d’estar orgullosos de nosaltres mateixos com a poble.

I pensar que ens queden encara sis mesos de “rebaixes”, abans d’arribar al final de la temporada...