La ciència moderna

He començat l’any de manera estudiosa. Mentre a la tele hi havia el clàssic concert d’any nou, em vaig dedicar a rellegir la història de la relació entre el compte duc d’Olivares i Catalunya, a la primera meitat del segle XVII. I rellegia aquesta història després d’haver obert els ulls com taronges al llegir la carta al som-hi! del mes de desembre de l’Isidre Mollfulleda i Verdaguer, titulada Encara sota el decret de Nova Planta. Quina llàstima que faci falta tergiversar la història d’un país per justificar que s'és independentista.

Però el que més m’ha impactat d’aquest principi d’any han estat dues notícies “científiques”.


La fi del món pel 2012

A la contra de la Vanguàrdia d’avui hi ha una entrevista al senyor Lawrence E. Joseph, autor del llibre Apocalipsi 2012, en la que l’entrevistat ens anuncia la fi del món pel 2012. Ho fa amb arguments més o menys científics (ens parla de esquerdes en el camp magnètic de la terra, que aneu a saber què són, i que són de la grandària de Califòrnia), amb perfectes idioteses (l’any 2012 el sistema solar es trobarà al centre de la nostra galàxia), i amb prediccions de diverses cultures, com la judaica i la maia.

Menys mal que ho explica amb sentit del humor, i que em fa l’efecte que ni ell mateix s’ho pren en serio. El que puc assegurar és que no perdré el temps llegint el seu llibre.

I si fos veritat? Ho sentiria per en Carod, que no podria fer el seu referèndum.


L’energia inacabable, neta i barata

L’altra gran notícia científica d’aquest principi d’any l’he trobada al som-hi!. L’amic Soto fa una entrevista a un personatge calellenc que respon present al nom de Tomàs Cusell i Mallol. Aquest polifacètic senyor, a més de pintor, és el descobridor del invent del segle: la utilització de la força de la gravetat per generar una energia totalment neta, suficient i rendible per substituir i transformar els actuals sistemes energètics.

He llegit l’entrevista amb gran interès. He arribat a la conclusió, no sé si exacta, de que l’invent del senyor Cusell és el d’aprofitar l’energia dels allaus, tant naturals com provocats. Amb poca energia, es provoca un allau, que, en la seva caiguda, en genera molta més. No sé si l’invent és exactament això, però, si tinc temps i ho trobo, procuraré examinar la patent que diu que ha fet, no fos cas que es tractés de quelcom genial, amb el que el senyor Cusell, en Janí i un servidor ens poguéssim fer rics.

Mentrestant, faig part dels que miren aquest gran invent amb un somriure d’incredulitat, probablement pel que vaig aprendre a l’escola d’enginyers, ja fa molts anys. Sense pretendre que, un cop aprovades les assignatures, ja ho sabia tot, com diu el senyor inventor dels que no han pres seriosament el seu invent.

I jo em pregunto: com s’ho fa l’amic Sebastià, a qui felicito, per trobar aquests personatges tan curiosos a Calella (i ho dic recordant l’entrevista que va fer al Zorro de Calella)? Per què a Malgrat no hi ha ara mateix personatges d’aquest tipus?


S’acabi el món d’aquí a quatre anys o no, ens fem rics o no amb l’energia de la gravetat del senyor Cusell, esperem que l’any 2008 ens porti salut. Que, amb salut, tota la resta que ens pugui arribar es fa més passador.

Bon any a tothom.