Tothom, a Catalunya, que es senti una mica de la ceba, demana, exigeix, la publicació de les balances fiscals. Gent que pensem que tenen seny, com ara el senyor Duran, amenaça que no recolzarà cap govern a Madrid, després de les eleccions, si no ha publicat abans aquestes balances.I resulta que ara que la fundació BBVA ha publicat les balances fiscals des del 1991 al 2005, ningú diu ni piu. Estrany, no?
M’he entretingut a posar els resultats del que ha publicat la fundació BBVA en un gràfic. Hi ha la mitjana de la balança fiscal del període 1991 – 2005 per cada comunitat autònoma, d’una banda, i la producte interior brut (PIB) per càpita, durant el mateix període i també per cada comunitat autònoma.
Podem pensar que a més PIB per càpita, més riquesa. I podem pensar, també, que a més riquesa, és just que es tingui un balanç fiscal més negatiu. I al revés.
Si observem el gràfic, hi trobem que hi ha cinc comunitats autònomes que tenen un PIB per càpita superior als 20.000 € per any. Són Madrid, Catalunya, Balears, Navarra i el País Basc. Lògicament, aquestes comunitats haurien de tenir una balança negativa, el que es diu un dèficit fiscal. Doncs no: Navarra i el País basc tenen una superàvit fiscal.
Què en podem deduir? Què els bascos i els navarresos tenen molta barra (fiscalment parlant)? Això em sembla evident. També podem deduir que Espanya està dividida en dues parts: les regions que tenen un finançament diríem normal, on si s’és més pobre es té una balança fiscal positiva, i on si s’és més ric es té una balança fiscal negativa, i les regions al marge d’aquesta lògica.
I políticament? Que, en comptes de criticar el senyor Ibarretxe per voler fer un referèndum per decidir una o altra forma d’autodeterminació, el que s’hauria de fer és un referèndum a la resta de l’estat per donar la independència a les dues regions que, fiscalment, surten fora de l’esquema, a les dues regions que, fiscalment, pixen fora de l’orinal.
A no ser que les balances fiscals no siguin més que una petita part de l’economia, i que l’exigència de la seva publicació no sigui més que un manera més de fer escarafalls inútils, cosa a la que alguns nacionalistes i molts independentistes ens tenen acostumats. Si no, no em puc explicar el silenci sepulcral que ha seguit a la publicació de les balances fiscals per part de la fundació BBVA.
2 comentaris:
No és pas veritat que no s'ha parlat, de fet jo que vaig estar a Catalunya el dia que es va publica, i vaig poder sentir un parell d'entrevistes a diferentes autoritats acadamiques com en Ramon Tremosa per Cat Radio i per RAC1 en que deien que aquest calcul estava fet amb una tècnica que no era la correcta segons el que s'esta fent en altres països europeos, com Alemanya.
Per més mireu aquests articles
http://www.racocatala.cat/articles/15501
http://paper.avui.cat/article//politica//107325/letern/debat/balances/fiscals.html
Per exemple deien que les inversions que es feien per serveis estatals es repartien un 25% per totes les autonomies y un 75% al lloc a on es feien. Això donava la paradoxa que tota la inversió estatal per el Museo del Prado a Madrid per exemple constava com a inversió també a Catalunya igual que en el reste d'Espanya, mentre que a Madrid només constava un 75%.
Pero per més inri, la nova terminal T4 de Barajas no s'ha considerat inversió a Madrid perquè es considera que es un servei per a tothom d'Espanya.
Segons en Tremosa, aquest estudi a part d'això, ja s'havia fet feia uns mesos abans i que acadèmicament no aportava res de nou perquè ja se sabia. I que era molt sospitós que fos publicat uns dies abans de la manifestació del 1 de desembre.
També va dir en Tremosa i altres que he vist en els diaris, que si es calcules correctament Madrid sortiria una balança zero o positiva!. Mentre que ha Catalunya encara seria pitjor si descantem lo del Prado , inversions d'AENA, de militars i de moltes altes que no coneixem, però que constant com a serveis generals de l'Estat i malgrat que es fan a Madrid es reperteixen per a tot a reu.
També no es té en compte tot els sous dels funcionaris , es calcula uns 400.000 a Madrid , que es pot considerar una entrada positiva per aquesta comunitat.
En fi, potser no s'ha parlat massa després perquè és un estudi incomplet i fet amb per intentar treure arguments als Catalans.
Aquests comentaris ja els havia llegit a La Vanguardia. Pel que fa a la terminal de Barajas, cal recordar que es va inaugural el 2006, i que l'estudi acaba el 2005. Moltes vegades, les inversions es comptabilitzen en acabar les obres.
Pel que es diu, i ja ho he dit en un altre post, la manera de calcular la balança fiscal no és gens senzilla, i hi ha almenys dues manerer de repartir les despeses, i és molt complicat el repartir els impostos. Al meu parer, i malgrat alguns detalls, la publicació del BBVA és, al menys, tan vàlida com qualsevol altre.
I dir que aquest estudi està fet per treure arguments als catalans és potser passar-se una mica de llest.
Per altra banda, de la mateixa manera que la fundació BBVA ha finançat aquest estudi, a Catalunya hi ha entitats amb suficient envergadura per finançar-ne un altre que no sigui ni incomplet ni tendenciós. Probablement els seus resultats no seran gaire diferents del publicat.
Publica un comentari a l'entrada