L’energia fotovoltaica (i 2)

Continuant amb el tema, sens dubte important, de l’energia fotovoltaica, abans d’explicar perquè penso que la rebaixa que el ministeri d’indústria acaba de fer en el preu que es pagarà als nous productors d’aquesta energia és una mesura convenient, veiem si l’energia fotovoltaica és energètica i ambientalment interessant, és a dir, si l’energia que es necessita per fabricar les cèl•lules i el CO2 que es produeix en la seva fabricació tenen un retorn acceptable.


La rendibilitat energètica i ambiental de l’energia fotovoltaica

Hem vist que una instal•lació fotovoltaica situada en un lloc adequat rep un promig de 1.000 watts per metre quadrat d’energia solar durant 1.800 hores per any. Es a dir, cada metre quadrat rebrà 1.800 kilowatts-hora anuals. La cèl•lula fotoelèctrica de silici té un rendiment energètic mitjà del 16 %, el que vol dir que produirà 1.800 × 0,16 = 288 kilowatts-hora cada any.

Per produir un quilo de silici metal•lúrgic fan falta 12 kilowatts-hora, però aquest silici no és suficientment pur. Si hi afegim tota l’energia auxiliar i tota l’energia de les transformacions que s’han de fer per tenir silici solar, arribem als 50 kilowatts-hora per cada quilo produït.

Una placa de 1 metre quadrat de silici i de 1 mm d’espessor pesa uns tres quilos. S’haurà necessitat, doncs, 3 × 50 = 150 kilowatts-hora. En poc més de mig any, la placa de silici haurà “tornat” l’energia que s’ha necessitat per la seva fabricació.


Parlant de les emissions de CO2, queda clar que l’energia fotovoltaica no n’emet gens. Però ha calgut, per produir el silici, emetre CO2 a l’atmosfera: per fer un quilo de silici s’emeten a l’atmosfera cinc quilos de CO2 (sense comptar el CO2 que s’ha emès per produir l’energia elèctrica que ha estat necessària per produir el silici). Es a dir, que per fer un metre quadrat de cèl•lules d’un mil•límetre de gruix, que pesa gairebé tres quilos, s’han emès a l’atmosfera quinze quilos de CO2.

Considerant que l’energia elèctrica produïda per una central de cicle combinat (central de gas d’alt rendiment) és d’uns 350 grams per kilowatt-hora, comparant-la amb l’energia fotovoltaica, aquesta haurà de produir 15 / 0,350 = 43 kilowatts-hora per “tornar” el CO2 que s’ha necessitat per produir el silici. Com que ja hem vist que en produeix 288, en dos mesos ja ens haurem estalviat el CO2 emprat en produir la cèl•lula.

Per tant, l’energia fotovoltaica és energètica i ambientalment molt interessant.


El preu que es paga per l’energia fotovoltaica

Fins ara, qui tingués una d’aquestes instal•lacions venia l’electricitat produïda al preu de 0,45 €/kWh durant els primers vint-i-cinc anys, i les empreses elèctriques tenen l’obligació de comprar-se-la. Doncs bé, a l’ombra d’aquesta “subvenció”, s’han construït moltes més instal•lacions de les que s’havien previst, de manera que, com que aquest preu que es paga per l’energia fotovoltaica la paguem finalment tots els consumidors, aquesta “subvenció” comença a tenir un pes important en les factures de l’electricitat.

Fa uns dies, amb en Janí i la mestressa varem travessar diagonalment la península per tornar al nostre quarter d’hivern, i varem quedar impressionats de la gran quantitat de noves instal•lacions fotovoltaiques tant a Castella Lleó com a Castella La Manxa, senyal inequívoca de que les actuals subvencions del govern a aquest tipus d’energia fan que siguin un bon negoci pels seus promotors.

Hem de tenir en compte que el preu del kilowatt-hora elèctric, sense impostos, és actualment de l’ordre dels 0,14 euros. Es a dir, que el que es paga als productors d’energia fotovoltaica és més de tres vegades el que paguem nosaltres a la nostra factura. I al preu que es paga a aquests productors se l’hi ha d’afegir el cost del transport de l’energia fins al consumidor, que no és pas gratuït.

Si s’han construït moltes més instal•lacions que les previstes, això vol dir que els propietaris es guanyen bé la vida a aquest preu. Però pels consumidors no és un bon negoci. I una energia que sigui un mal negoci pel consumidor no té cap futur.

D’altra banda, hem vist que el preu de l’energia fotovoltaica és una qüestió de cost de la inversió inicial. Actualment hi ha moltes recerques en curs per disminuir el preu de les cèl•lules o per augmentar el seu rendiment. Qui té cap al•licient per continuar investigant si amb el que existeix ja ens guanyem la vida? Per incentivar les recerques i per impedir que es continuïn de construir més instal•lacions que donin una electricitat cara, el ministeri ha decidit de rebaixar el preu que es pagarà per l’energia fotovoltaica de les instal•lacions que es construeixin a partir d’ara, de 45 a 32 cèntims el kilowatt-hora. Així i tot, aquest preu és més del doble del què paguem a la nostra factura.

Els promotors de l’energia fotovoltaica han acceptat sense massa reticències aquest nou preu. Això vol dir que en aquest moment hi comença a haver cèl.lules més barates o amb més rendiment al mercat.

D’aquí uns anys, s’haurà de tornar a rebaixar aquest preu que es paga als productors de l’energia fotovoltaica, ja que les recerques en curs hauran de rebaixar encara més l’investiment necessari per produir un kilowatt-hora

Es a dir, que la rebaixa del preu que paguem per l’energia fotovoltaica, si es fa en el moment adequat, contribueix a la recerca i a la millora de les cèl•lules. Si continuéssim amb la mateixa “subvenció” que fins ara, mataríem la recerca (qui finançaria una recerca que no és necessària, ja que amb el que tenim ens guanyem bé la vida?) i, a la llarga, la mateixa energia fotovoltaica, ja que el consumidor no voldria pagar aquesta energia, per molt ecològica que fos, a tres vegades el preu que paga per la resta.

El que demostra que, tal com dèiem en la primera part d’aquest escrit, el senyor Antonio Cerrillo, quan escrivia a La Vanguàrdia del dia 18 la seva queixa de que “y se han reducido las primas a la energía fotovoltaica, justo cuando esta fuente empieza a salir en las estadísticas de la producción eléctrica”, no sabia de què parlava.


Conclusions

Queda clar que el balanç energètic i ambiental de l’anergia fotoelèctrica és clarament positiu.

El gran defecte d’aquesta energia és que només es pot produir durant el dia.

Un altre gran defecte, el seu cost massa elevat, estic segur que es podrà resoldre, amb treball i investigació. Però, per fer anar aquesta investigació pel bon camí, s’han d’anar rebaixant les subvencions actuals i, en tot cas, gastar aquests diners finançant directa o indirectament aquest tipus d’investigació.