Reflexions d’un dia de Tots Sants

Havien anunciat pluja, i fa sol. Havien anunciat vent, i no fa aire. De manera que en Janí i jo hem anat a llegir el diari al passeig marítim. Observem el Mediterrani, i la única diferència que trobem entre el Mediterrani d’Alacant i el de Malgrat, és que a Alacant, si t’hi fixes bé, pots veure les marees, i a Malgrat no. Serà que ens trobem més a prop de l’estret de Gibraltar.

El passeig marítim de la platja d’Alacant és ample, té dues rengleres de palmeres i un empedrat rústic, però ben fet i, sobre tot, net. Es veu que l’ajuntament té un bon servei de manteniment i de neteja. Aquest passeig es va inaugurar fa dos anys, i és, quan fa bo, com avui, molt concorregut.

A l’empedrat s’hi poden veure, ací i allà, empremtes de vegetals fòssils. Aquest empedrat ve de la Xina. Com si no hi hagués bona pedra al país! Però, pel que diuen, costa menys fer venir la pedra de la Xina que de Sax o d’Agost... Serà pel cost de la ma d’obra.

Ens asseiem a un dels nombrosos bancs de fusta i anem llegint el diari. Passa el temps i el cel es va ennuvolant. Tornem cap a casa, ja que l’hora de dinar s’acosta i convé fer veure a la mestressa que estem interessats en aquest afer.

Després de dinar, en Janí fa la migdiada, i jo m’entretinc repassant una mica Serge Latouche, economista francès que defensa el decreixement. Torno a llegir el que diu sobre el preu del transport i la quantitat de transport que acumulen les mercaderies que comprem; una mitjana de 5.000 quilòmetres, diu. En efecte, l’empedrat del passeig marítim de la platja d’Alacant té aquest quilometratge i més. Pel que fa al preu del transport, no se’n paga el preu veritable, sinó només una petita part. Si es pagués el preu que realment costa, el transport seria de deu a vint vegades més car que actualment...

Això portaria a relocalitzar la producció i frenaria la globalització, rebaixant el creixement exponencial de la producció de riquesa material. El consum de recursos es moderaria i el PIB decreixeria. Hauríem de canviar els nostres conceptes de riquesa, de pobresa i de benestar, l’economia actual es reestructuraria, sortiríem del concepte actual del capitalisme, tot i mantenint el de mercat.

El guisat de patates amb carn que la mestressa ans ha obsequiat comença a fer el seu efecte. A més, comença a plovisquejar. Com en Janí, m’endinso en una agradable migdiada. Deixarem el decreixement per una altre ocasió.