Aliments transgènics

Quan vivia i treballava a França, gairebé cada dia, a la ràdio o la televisió es parlava d’aliments transgènics, dits també OGM (organismes genèticament modificats), de la lluita que els que s’autoanomenaven altermondialistes, liderats per un tal José Bové, tenien contra l’agricultura experimental d’aquests cultius, amb destruccions d’alguns d’aquests camps de cultiu i amb condemnes a presó de monsieur Bové.

A Espanya, d’aquesta qüestió no se’n parla ni gaire ni gens. Per això he llegit amb molt interès la Contra de La Vanguardia d’avui, on s’entrevista la senyora Marie-Monique Robin, autora del llibre El món segons Monsanto, que parla d’aquest tema (Monsanto és l’empresa que domina el món de la indústria agropecuària). El que diu és impressionant: ens estan enverinant. El mateix que deia, a França, amb maneres potser més brusques, monsieur Bové i els seus amics.

Al diari El Mundo, d’abans d’ahir, s’hi pot trobar també un interessant article sobre els aliments transgènics. Espanya, diu el Mundo, és el país més permissiu d’Europa pel que fa al cultiu d’aliments transgènics, i té el rècord de 80.000 hectàrees plantades l’any 2008 (a Catalunya i a l’Aragó, principalment), la majoria de la varietat de blat de moro MON810. Aquesta varietat es va prohibir a França, i hi ha estudis que diuen que es tracta d’un producte perillós.

I per què Espanya és l’únic país de la Unió Europea que accepta cultius transgènics, es pregunta madame Robin a la Contra de La Vanguardia. Ella mateixa respon: en el govern d’Espanya hi ha ara mateix quatre persones relacionades amb Monsanto.

Si això és veritat, l’escàndol és molt més important que tots els escarafalls que s’estan fent sobre la possible corrupció al PP. Si això s’arribés a demostrar, penso que el govern central hauria de dimitir en ple. Però no ho faran, no és aquesta la costum d’aquest país, i menys la dels socialistes.

I si l’enverinament de la població pels cultius transgènics es troba en bona part a Catalunya, què en diu la Generalitat? Res. I és que són una barreja de socialistes i ecòlegs de saló.

De veritat, recomano llegir la Contra de La Vanguardia d’avui i l’article de El Mundo del dia 18. Són molt instructius. I ens ajuden a comprendre la classe de dirigents que tenim.

Foto: destrucció de cultius d'OGM a França