La darrera glaciació

Dèiem l’altre dia que el projecte EPICA (European Project for Ice Coring in Antarctica) consisteix a prendre mostres de gel antàrtic fins a una profunditat d’una mica més de 3000 metres, el que representa tenir mostres de gel de fins a uns 800.000 anys d’antiguitat.

Les temperatures a les que es varen formar les mostres de gel es troben mesurant en aquestes mostres la relació entre l’hidrogen i el deuteri. El deuteri és un hidrogen que té un neutró i un protó en el seu nucli, mentre que l’hidrogen “normal” només hi té un protó. Per tant, el deuteri és més pesant que l’hidrògen “normal”. L’aigua feta amb deuteri s’anomena aigua pesada. Tota l’aigua té una petita quantitat d’aigua pesada. El gel que té menys deuteri s’ha format a temperatures més baixes. D’aquesta manera es pot calcular la temperatura a la que el gel d’una determinada fondària (i, per tant, d’una determinada edat) es va formar.

Doncs bé, si examinem les temperatures a que el gel es va formar de les 3350 primeres mostres, que corresponen a una profunditat de 1.842 metres, i a una edat de 150.000 anys, podrem veure l’evolució de les temperatures a l’Antàrtida durant els darrers 150.000 anys. I què hi veiem?

- Fa 150.000 anys la temperatura era entre 8 i 10 graus més baixa que la temperatura actual. La Terra es trobava a la glaciació de Riss. A Europa hi va haver quatre glaciacions principals, que s’anomenen segons quatre rius dels Alps: Günz, Mindel, Riss i Wurm. Fa 150.000 ens trobàvem, doncs, acabant la tercera glaciació.

- Hi veiem després, ara fa uns 135.000 anys un augment relativament ràpid de la temperatura, que puja durant uns 4.000 anys fins a ser cinc graus superior a l’actual. Es tracta d’un període interglacial, conegut com eemià o interglacial Riss – Wurm. Aquest escalfament dura uns 12.000 anys, i té alguns alts i baixos de dos o tres graus. Va ser un període més calent que l’interglacial que estem vivint actualment.

- Fa uns 119.000 anys la temperatura recomença a baixar durant 6.000 anys per estabilitzar-se a uns 6 graus menys que ara mateix. Comença la glaciació de Wurm, que dura 100.000 anys. Durant aquests 100.000 anys hi ha daltabaixos de temperatura, que baixa per dues vegades a 9 graus per sota la temperatura actual. Al darrer període d’aquesta glaciació, quan la temperatura era més baixa, el nivell del mar era 150 metres inferior al que tenim actualment.

- Ara fa 16.000 anys la temperatura torna a augmentar per estabilitzar-se a una temperatura com la que tenim ara. Comença un nou període interglacial, conegut com el període holocè, que dura des de fa 12.000 anys. La paraula holocè ve del grec holo = tot, i kainos = nou.

Si el període holocè, en el que estem vivint actualment, tingués la mateixa durada que el darrer, estaríem vivint els darrers centenars d’anys d’aquest interglacial, i estaríem prop de començar una nova glaciació.

Si fem un zoom als dos interglacials, podem observar que l’eemià va ser més calent que l’holocè: l’eemià té una anomalia punta a + 4ºC, punta que va durar uns 2.000 anys, des del 13.000 al 128.000 abans d’ara, mentre que l’holocè, almenys en les mostres antàrtiques que ens serveixen per fer aquest estudi, la anomalia es manté relativament estable entre + 0 i + 2ºC

Continuarem examinant el que ens diuen les dades del projecte EPICA sobre les glaciacions més antigues.