La crisi econòmica explicada d’una manera senzilla

Es ben conegut el blog del senyor Laopoldo Abadía, un enginyer industrial jubilat, habitant a Sant Quirze de Safaja, i que ha rebut més de 2 milions de visites. En una de les entrades del blog, probablement la més important, fa una anàlisi molt clara dels orígens i de l’evolució de la crisi econòmica que travessem. Si queda encara algú que no l’hagi llegit, ho hauria de fer ràpidament.

La solució que es proposa és la d’anar cap una intervenció més important de l’estat en l’economia. Sembla que tothom està d’acord amb aquest tipus de solució.

Però, si llegim bé el que diu el senyor Abadía tot just al començament de la seva exposició, l’origen de tot l’embull que s’ha produït el trobem en el fet que els tipus d’interès estaven, als Estats Units, per sota de la inflació (recordem que a Espanya, també, ja que teníem una inflació més elevada que els altres països importants de la zona euro). El fet de mantenir aquests tipus tan baixos durant tant de temps és la veritable i primera causa de tot el que està passant. I qui fixava aquest interès? Les autoritats monetàries. De manera que si aquestes autoritats monetàries haguessin senzillament aplicat el sentit comú ara mateix no hi hauria la crisi que patim.

La meva conclusió: al confiar als governs i les autoritats públiques la sortida de la crisi no fem més que confiar en gent que ja ha demostrat la seva incompetència. I que ens volen enganyar dient que tota la culpa és dels que varen crear tots els instruments financers que tan bé descriu el senyor Abadía. Si ells (els governs i les autoritats monetàries) haguessin actuat amb més sentit comú, els instruments financers de mala qualitat no s’haurien creat (al menys en la quantitat tan fenomenal que ha causat la crisi)

Es a dir, que l’expressió “que Déu ens agafi confessats” és, ara mateix, de màxima actualitat, ja que els que ens pensem que seran els nostres “salvadors” són, en realitat, els que més han contribuït al nostre enfonsament.