Té algun sentit l’energia eòlica?

El dia d’avui el passo amb l’energia eòlica. I arribo a la conclusió que no tot és tan maco com ens ho volen fer creure. Convido a qui tingui una hora de temps a escoltar l’entrevista feta al País Valencià a Mark Duchamp.

No tot el que diu aquest senyor s’ha d’agafar com article de fe, però és interessant escoltar veus que no estiguin conformes amb la política oficial i que, fora d’Internet, aneu a saber per què, no es poden trobar. I després ens venen aquests de Greenpeace dient que no hi ha un debat democràtic sobre l’energia nuclear, quan són els primers a no admetre cap debat sobre les energies renovables ni sobre el denominat canvi climàtic.

Passem a veure perquè l’energia eòlica no és tan bonica com ens la volen vendre.


L’electricitat no es pot emmagatzemar

L’electricitat no es pot emmagatzemar l’electricitat, almenys en quantitats importants. S’ha de produir al mateix temps en el qual es consumeix.

La seguretat de subministrament és l’element fonamental per a estabilitzar la vida d’una societat. Això és encara més important en l’àmbit de l’electricitat perquè, com que és una energia que no es pot emmagatzemar, la capacitat de reacció és molt limitada i necessita garantir en tot moment que té oferta suficient per a atendre l’oferta màxima que es pugui plantejar.

I amb l’energia eòlica, a més de les fluctuacions de la demanda s’ha d’atendre a les fluctuacions del vent. Això vol dir que, quan es produeix energia eòlica, s’han de preveure centrals de suport, que han de pujar la seva producció cada vegada que baixa la velocitat del vent. Per a això han de mantenir-se funcionant, a punt per a subministrar a cada moment l’electricitat que els consumidors demanin. De no ser així es produiria una apagada cada vegada que amaina el vent, encara que fos lleugera i temporalment. El "matalàs" de centrals tèrmiques es precisa també quan puja molt la velocitat del vent, perquè llavors les turbines eòliques han de baixar la seva producció. En cas contrari, la freqüència de la corrent elèctrica de la xarxa pujaria, i tindríem una apagada.

I aquí està la gran debilitat de la eòlica: al mantenir-se en funcionament 24 hores al dia per a protegir els molins, aquestes centrals de suport cremen combustibles fòssils, i emeten gasos d’efecte hivernacle, per res. O sigui que mentre estalvien CO2 els molins, les centrals de suport en gasten més. Llavors, de què serveix la eòlica?


Les línees d’alta tensió

Amb una producció eòlica important hi haurà moltes més línees d’alta tensió a través de tot Espanya:

- Primer per a evacuar l’electricitat produïda per cada parc eòlic.

- Segon perquè les línies existents no donaran abast. En efecte, la producció real d’energia eòlica és d’un vint a un vint-i-cinc per cent de la seva capacitat màxima. Això significa posar cables 4 vegades més gruixuts, i sovint torres més altes, per a acomodar-los a la variació del vent. I això costa diners i impacte ambiental.

La creació d’un gran centre de control en el qual tots els parcs eòlics estiguessin interconnectats necessitaria encara més línees d’alta tensió, moltes més, i costaria milers de milions d’euros.


Les centrals de suport

Les centrals de suport emeten gasos d’efecte hivernacle perquè cremen combustibles fòssils.

- La nuclear no serveix com a central suport: no pot pujar i baixar la seva producció en un instant.

- Quant a la hidroelèctrica, podria servir; però en realitat es guarda de reserva per les emergències, ja que l’aigua és limitada i valuosa, i que els pantans poden dur anys en emplenar-se. ( Exemple d’emergència: si s’ha de parar una central immediatament per un problema tècnic - o si amaina el vent de manera tan ràpida i completa que les centrals de respatller tradicionals, de combustibles fòssils, no donin abast).

- Les centrals de gas de cicle combinat sí que serveixen per recolzar les eòliques, ja que estan designades per ser flexibles. Poden treballar a un 45 % de la seva càrrega nominal amb molt poca baixada de rendiment. En canvi, a càrregues menors, el seu rendiment baixa de manera significativa.

Per tant, les centrals de suport han de ser tèrmiques, bé de cicle combinat, bé de cicle obert o convencional. Totes emeten CO2, però el problema de les de cicle combinat és la seva poca eficiència a càrregues inferiors al 45 %, on gasten més combustible i emeten més CO2, i el problema de les de cicle convencional és una menor eficiència en tots el casos, eficiència que va disminuint al baixar la càrrega.

I com que el gas és més costós que el carbó, i l'energia eòlica de per si mateixa molt cara, el factor cost és un problema. Així que, al cap i a la fi, certes centrals de carbó de reconeguda flexibilitat d’operació són les que més valen per al treball de suport (també dit “balancing”, o sigui estabilització).

Amb la qual cosa l’energia eòlica fomenta la perennitat de les centrals “brutes”: les de gas de cicle obert i les de carbó.

A més, aquestes centrals de suport produeixen més gasos d’efecte hivernacle, de 3 maneres:

- quan comença a bufar el vent a través del país, els molins produeixen electricitat, i les centrals de suport baixen la seva producció de la mateixa mida (la producció eòlica "desplaça" la producció tradicional). En comptes de funcionar al 80% de la seva capacitat (per exemple), aquestes centrals funcionen ara al 20% (per exemple). Així són menys eficients, i emeten més gasos hivernacles a l’atmosfera per KWh produït.

- quan bufa més el vent, la producció eòlica desplaça més producció tradicional, i algunes centrals de suport deixen de produir. Si són centrals de carbó, s’han de mantenir calentes, en stand-by, cremant carbó i emetent CO2 per res, perquè puguin reassumir la seva producció al moment, quan el vent amaini. De parar-les, trigarien entre 3 i 6 hores per a tornar a pujar la pressió del vapor al nivell adequat.

- quan vària la velocitat del vent, les centrals de suport han de pujar i baixar la seva producció cada estona, per a estabilitzar la freqüència elèctrica en la xarxa. Al fer això - pujar, baixar, pujar, baixar - tot el dia, es gasta més combustible, s’emeten més gasos d’efecte hivernacle, i es gasta més la maquinaria. És igual que un cotxe en el tràfic urbà: gasta més.

Però hi ha més. Aquest suport efectuat per les centrals tèrmiques representa una duplicació dels mitjans de producció per a la mateixa producció total efectiva, la qual és igual al nivell de la demanda a cada moment. Havent-hi dies sense vent, no es pot eliminar cap central tèrmica o nuclear. I a mesura que puja el consum (podria augmentar un 30-40% en els pròxims 10 anys) s’han de construir més centrals, com si les eòliques no existissin. De no ser així, els dies sense vent tindríem llargues apagades. O sigui doble inversió, i doble emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’hora de fabricar la maquinaria, de transportar-la, de construir la planta (o els camins d’accés i les bases de formigó per als molins), i d’instal•lar-ho tot.


Conclusió

Segons aquest raonament, sembla clar que apostar de manera important, com s'està fent a Espanya, per l’energia eòlica sembla un disbarat, només perquè no quedin en ridícul els polítics i els ecologistes de Greenpeace i d'Adena-WWF.

Es a dir, que ens podem preguntar per què necessitem l’energia eòlica, que, a més, destrossa el paisatge, devalua la propietat, arruïna el turisme rural, mata les aus, cala foc als boscos, contamina l’aigua, etc. I que, tot compte fet, surt molt més cara del que ens diuen i no permet deixar d’emetre CO2 a l’atmosfera.

Aquest és el debat democràtic que m’agradaria que es fes al nostre país.