Alguns de nosaltres hem estat parlant, i creiem que el final de la partida serà així:
1. Sortida de l'euro de Grècia, molt possiblement el mes que ve.
2. Quantioses retirades de diners dels bancs espanyols i italians, que els dipositants tractaran de moure cap a Alemanya.
3a. Potser, només potser, controls bancaris que prohibiran als bancs transferir els dipòsits fora del país i que limitaran les retirades de diners en efectiu.
3b. D'altra banda, o potser al mateix temps, crèdits molt importants del BCE perquè els bancs no col·lapsin.
4a. Alemanya té una elecció. Acceptar la injecció massiva de capitals públics a Itàlia i Espanya, i fer una dràstica revisió de la seva estratègia (bàsicament, per donar, en particular a Espanya, les esperances que necessita tant per a garantir del deute com per mantenir baixos els costos de l’endeutament), i permetre una major inflació de l'eurozona, amb l’objectiu de possibilitar un ajustament de preus relatius , o, si no:
4b. La fi de l'euro.
I estem parlant de mesos, no d’anys, perquè tot això es faci realitat.
No sé si passarem un estiu tranquil. Varem pensar que el “corralito” argentí era cosa de països poc desenvolupats, i és possible que en tinguem un ben aviat. Esperem que el senyor Krugman s’equivoqui, però la veritat és que les coses no pinten gens bé.
1 comentari:
No entenc que aquesta previsió d’en Krugman hagi generat la reacció i el guirigall que s’ha organitzat aquí a Espanya, quan lo que prediu, si no es compleix, al menys es plenament factible, i a més, no anomena Espanya fins al punt tercer, sempre l’anomena en peu d’igualtat amb Itàlia posant prèviament a part els pobres Grecs, i a més, el objectiu principal de la orevisió es l’euro en general. Es tindrà que veure a què ve tanta hipersensibilitat.
Publica un comentari a l'entrada