El sentit del vot del 25

Queden menys de tres setmanes per les eleccions al Parlament, i el personal espanyolista cada dia està més nerviós. No varen preveure que la crisi econòmica que patim tingués com a conseqüència que bona part de la societat catalana es plantegés si no estaria millor separada d’Espanya que unida a un país que no té cap possibilitat de sortir-ne. I, per això, els seus esforços dialèctics es concentren a avisar-nos dels mals que tindria una Catalunya independent: que no estaria a la Unió Europea, que no seria viable, que no podria pagar les pensions, etc.

Però el que es juga a les properes eleccions no és la independència de Catalunya, sinó el dret del poble català a decidir el seu futur, que no és ben bé el mateix. Quan el poble català tingui aquest dret, si arriba a tenir-lo, vindrà el moment de prendre una decisió. I serà llavors quan s’haurà d’analitzar la viabilitat d’una Catalunya independent.

S’han publicat molts estudis sobre aquesta viabilitat, però, pel que he pogut llegir fins ara, arribo a la conclusió que ningú, en aquest moment, pot dir si una Catalunya independent estaria en millors, iguals, o pitjors condicions que seguint unida a l’estat espanyol. I d’aquí a tres setmanes, és materialment impossible que algú pugui publicar algun estudi més consistent que el que s’ha publicat fins ara.

Si repassem el que proposen els diferents partits sobre el tema del dret a decidir, veiem que el PP i Ciutadans s’hi oposen, el PSC el recolza (però el PSOE, no), que CiU, ERC i ICV hi estan a favor.

Com que estar en contra del dret a decidir és, al menys a Catalunya, impopular, ja que segons les enquestes està recolzat pel 80 % dels catalans, el PP i Ciutadans pretenen desviar l’atenció avançant-se a la segona fase del procés, és a dir, qüestionant la possibilitat de que una Catalunya independent pugui assegurar el benestar dels seus ciutadans.

Per altra part, el PSC proposa un model federal, però aquest model, ni el tenen definit, ni tots hi estan d’acord. Potser d’aquí a uns mesos ho tindran més clar.

Potser faríem bé, al dipositar el nostre vot, de no perdre de vista l’objectiu del proper govern, que és, a més de lluitar contra la crisi, el de treballar per assolir el dret a decidir. Ja tindrem temps de fixar la nostra posició sobre la segona fase del procés, que serà la de decidir on i amb qui volem estar.