Si els polítics són vistos com el tercer problema del país, és que realment ho són. Es que deuen ser més aviat dolents. És bo escoltar l’opinió de gent que ha reflexionat sobre aquest tema, com és ara el senyor Cèsar Molinas, del que ja hem parlat, i del que podem trobar una entrevista que li han fet al País d’ahir. En resumeixo algunes frases.
1 - S’ha de substituir l’actual sistema de llistes tancades i bloquejades per un altre que permeti als ciutadans a candidats concreta que no considerin dignes de la seva confiança.
“El que és veritablement greu són les llistes tancades i bloquejades, perquè generen un procés de selecció de candidats que no té res a veure amb el seu talent i la seva capacitat. El sistema és pervers perquè posa en mans de les cúpules dels partits decidir qui participa i qui no, i a quin lloc. L’important per entrar a la llista és la fidelitat als líders. I el mèrit dels polítics es redueix a la docilitat i a l’obediència per prosperar”
“Observi aquesta seqüència: d'Adolfo Suárez a Felipe González, José María Aznar, Zapatero i per fi Rajoy. O aquesta altra: Tarradellas-Pujol-Maragall-Montilla-Mas. No adverteix que la cosa va cada vegada a pitjor? Els últims han estat els governants més incompetents que hem tingut. Aquí està Mas: es creu que va a arrasar i convoca unes eleccions en les que li donen un sever correctiu. O Rajoy: com pot portar bé les coses del país un polític que no sap què passa amb el tresorer del seu partit? Bé, en aquest punt sembla que aquí ningú sap res: ni si estava en nòmina o no, el que cobrava, en fi. Ens està governant gent que no és la que té la major capacitat, i això depèn dels criteris de selecció”
“Segueixo preferint el sistema majoritari perquè et permet conèixer qui votes. El pots anar a veure, saps on viu, coneixes l'oficina on et pot atendre. Afavoreix una democràcia que es pot tocar més. I a Espanya ens cal un període amb aquestes característiques. Hem de conèixer els que ens representen”
2 - Si els partits més votats s'han vist afavorits pel sistema proporcional, serà difícil que canviïn la Llei Electoral per pròpia iniciativa.
“Em temo que els canvis només es podran aconseguir a través de la mobilització de la societat civil. Es van aconseguir un munt de signatures per frenar els desnonaments. Caldrà aconseguir per proposar una nova llei de partits que els obligui a fer congressos periòdics, a convocar primàries perquè els militants elegeixin els candidats a càrrecs representatius, a sotmetre a auditories externes independents. Més democràcia interna i transparència. Després ja es tocarà, si cal, la Llei Electoral. Però el primer és el primer”
Tindran els polítics catalans la valentia de fer una llei electoral catalana basada en aquestes idees?. Em fa l’efecte que no. Ens haurem de mobilitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada