Aquest és un tema del qual no es parla però
que, si les dades són certes, pot marcar el futur econòmic mundial dels propers
anys. Els creixents nivells de deute de la Xina amenacen amb desencadenar una
nova crisi financera. Segons les últimes estimacions, els passius en poder de
les empreses no financeres de la Xina poden excedir el 150 % del PIB el 2014, i
aquesta bola de neu del deute pot fer-se cada vegada més gran i convertir-se en
una crisi. Les probabilitats de morositat a partir de l'any podrien augmentar
pel fet que més i més empreses xineses depenen dels nous préstecs per poder pagar
el deute antic.
La bombolla del deute de la Xina ja arriba als
24 bilions de dòlars. Molts inversors saben que des de l'any 2008, el crèdit a
la Xina s'ha disparat en 15,4 bilions de dòlars, partint d'un deute d'una mica
menys de 9 bilions el 2008, fins a arribar a la xifra espectacular de 24
bilions (més que els sistemes bancaris japonès i americà combinats)
En comparació, els actius bancaris totals dels
Estats Units varen créixer gairebé 2,2 bilions dòlars durant aquest mateix
període de temps, com es pot veure a la figura (a la figura es parla de
trilions, en anglès, que equivalen a bilions, en català )
Les autoritats monetàries xineses estan
intentant frenar la bombolla de crèdit més gran del món, que segueix sent
extremadament vulnerable a uns majors costos d'endeutament. Aquest sorprenent
creixement del crèdit de la Xina en els últims anys no té precedents, i ja es
qualifica com la bombolla més gran de la història del món. En els últims cinc
anys, el creixement del crèdit a la Xina ha crescut en gairebé un 30% anual,
superant àmpliament les xifres anuals del creixement del seu PIB, que ha estat
d'un 8 % anual aproximadament.
Per posar això en perspectiva, la taxa de
creixement del crèdit de la Xina és molt més grossa que la que va precedir
l'esclat de la bombolla immobiliària del Japó el 1990, la crisi de Corea del
Sud 1998, i fins i tot a la més recent explosió del crèdit subprime als els
Estats Units. També supera a la taxa de creixement del crèdit a Espanya, que va
precedir la crisi que estem patint, i de la que probablement trigarem a sortir.
En el seu estil clàssic, la Xina ha intentat
gestionar la percepció dels mercats prohibint als periodistes informar sobre
aquests 24 bilions de dòlars de deute, que s'ha convertit en una bomba de temps,
ja que les taxes d'interès locals comencen a disparar-se. Mentrestant, els
diners calents continuen fluint fora de la Xina: molts inversors xinesos rics
estan movent quantitats rècord de diners fora del país per invertir-lo en
actius estrangers (béns arrels nord-americans i europeus , metalls preciosos ,
etc.) Quin és el següent pas? No ho sabem, però és pràcticament impossible que
tant la Xina com l'economia mundial surtin il·lesos d'aquesta bogeria monetària.
És hora d’anar-se preparant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada