He estat escoltant l'entrevista a la senyora alcaldessa de la setmana passada a la ràdio municipal. He de confessar que se m'ha fet molt difícil seguir els seus raonaments, tot i que he anat repetint els trossos que he trobat més foscos. En regla general, però, he arribat a la conclusió que la senyora alcaldessa es troba en una fase de pessimisme, tant pel que fa als afers municipals com pel devenir de la societat actual.
M'ha sorprès sentir-li dir que, respecte dels pressupostos, el govern municipal ja té la feina feta, i que no prendrà cap iniciativa per acostar-se a l'oposició per intentar un acord que permeti la seva aprovació. La culpa de que Malgrat hagi de tenir uns pressupostos prorrogats, explica, és exclusiva de l'oposició i, per tant, els perjudicats, que seran la gent del poble, ho seran per una mal comportament dels 9 regidors que van votar en contra, sense cap argumentació seriosa. Miri, senyora alcaldessa, amb tot el respecte, la seva responsabilitat és que les coses funcionin el millor possible, i anunciar públicament que ni vostè ni el seu govern municipal no farà cap pas per poder arribar a un acord és una criaturada.
Ni vaig entendre res a la seva aventura a una habitació a Calella, on tot estava malament, ni al seu problema amb el rebut de la llum. En comptes d'explicar-nos que engega una estufa durant quinze minuts quan es dutxa, i que aquest hivern no fa res, pel que fa al consum d'electricitat, que no hagués fet altres anys, potser hauria de mirar quants kilowatts-hora ha consumit: si ha consumit els mateixos de sempre, se'm fa difícil creure que el rebut hagi passat de 90 a 150 euros en set mesos. Si es mira de la mateixa manera les factures de l'Ajuntament, estem ben apanyats.
Podria continuar amb la seva teoria del caos com una conspiració per entretenir el poble: tot el que no és la gestió municipal és caòtic, i dient això no va pas gaire errada, però dir que tot està organitzat per distreure el poble dels veritables problemes sembla una mica exagerat i, el que és més greu, és equivalent a dir que el poble està format per una banda d'ignorants que no es donen compte de res. I no és ben bé així, i la senyora alcaldessa ho sap.
Passaré sobre les seves idees sobre la situació de conflicte institucional entre Catalunya i l'estat, ja que la seva posició és de sobres coneguda i legítima, només faltaria, però m'ha sorprès que una persona que enraona tant no es posicionés més clarament sobre quina seria la solució que ella donaria al problema català, problema que, ho admeti o no, existeix, i que ve de molt lluny.
Finalment, i per no ser massa llarg, les seves explicacions sobre l'avanç del mar al cap de la Tordera van ser una mica confusos. Ha intentat explicar una sèrie de gestions fetes i que no van donar cap resultat, però m'ha està impossible d'entendre quines van ser aquestes gestions. Només sé que li van denegar el permís per actuar, sense poder esbrinar quina era aquesta actuació. Això sí, quedava clar que l'Ajuntament hauria de tenir totes les competències sobre les platges. Pagant els altres, va afegir dissimuladament.
Acabaré aquí, encara que l'entrevista va tocar més punts. Si, com a humil ciutadà, se'm permetés de donar un consell a la senyora alcaldessa, seria que preparés una mica més aquestes emissions radiofòniques i, sobretot, que fes un esforç per ser més pedagògica en el seu discurs. Els oients que, com un servidor, l'escoltem amb interès, però que no estem a la seva alçada ni tenim els seus coneixements sobre el detall de la vida municipal, li estaríem molt agraïts.
1 comentari:
sobren les paraules.
Publica un comentari a l'entrada