Acció penal i civil contra el Som-hi: la meva anàlisi

Una vegada passada la primera impressió de la decisió per unanimitat de la Junta de Govern Local d’iniciar una acció penal i una civil contra el legal representant de la revista Som-hi per un presumpte delicte de calumnies o injuries, intentarem analitzar les raons que ha pogut portar a la senyora alcaldessa a fer aquest pas.

Abans de tot, veiem la definició que dona el diccionari de calúmnia i de injúria:

Calúmnia = (Dret Penal) Delicte consistent en l’atribució conscient d’un fet fals a una persona que dóna lloc a procediment d’ofici.

Injúria = (Dret Penal) Delicte consistent en tota expressió o acció contra l’honor, el prestigi o el crèdit de les persones.

La decisió ha estat presa, pel que sabem, el 8 de Febrer, i amb caràcter d’urgència. El motiu es deu trobar, doncs, en quelcom que ha estat publicat darrerament al Som-hi. Inspeccionem els números de novembre i desembre del 2006 i el de gener del 2007.

Novembre del 2006 – al Parlem-ne (cartes al director) hi trobem una crítica a la gestió de l’escola de música on no es parla de ningú de l’ajuntament, i una carta, també crítica, a la policia municipal, on tampoc s’anomena a ningú de l’ajuntament. Més endavant, un article sobre la torre de la vídua de can Sala, on tot el que es diu sobre l’ajuntament és que han presentat 800 instàncies i que l’ajuntament no ha contestat. Res, doncs, de calumniós ni d’injuriós.


Desembre del 2006 – no veig que hi hagi res al Parlem-ne sobre l’ajuntament. Cap article no parla, tampoc, de l’ajuntament. Res, doncs, de calumniós ni d’injuriós.


Gener del 2007 – al Parlem-ne, dues cartes al director parlen de la senyora alcaldessa:

 La nadala, on es comenta amb humor la nadala que la senyora alcaldessa ha enviat als malgratencs. Hi ha força ironia en aquesta carta, però res de calumnies ni d’injúries.

 Una servidora, té ètica?, signada per Honoratio, que ja ha enviat fa mesos altres cartes criticant la senyora alcaldessa. Crec que és el contingut d’aquesta carta el que ha fet fer aquest pas a la senyora alcaldessa. Llegim-la amb deteniment:

- La senyora alcaldessa ha viatjat a Anglaterra per un assumpte de cultura: ni injuriós ni calumniós si és veritat. Fals, però no calumniós si no és veritat.

- El més probable és que ella tampoc sabés per què hi anava: o bé ho sabia o bé no ho sabia. Si ho sabia, pot explicar el perquè hi anava. Suposar que no ho sabia no em sembla pas anar contra l’honor, el prestigi o el crèdit de la senyora alcaldessa, sinó que em sembla una manera corrent que es té per criticar a un polític.

- Aquest viatge va costar al municipi 1500 €: o és veritat o no. En cap cas és calúmnia.

- El fort de la senyora alcaldessa no és l’ètica ni l’estètica: com que tot seguit s’explica que aquesta suposada falta d’ètica es refereix al que la senyora alcaldessa va dir a Ràdio Malgrat sobre un regidor de l’oposició, no es pot pas considerar que sigui una calúmnia ni una injúria. En efecte, les declaracions en qüestió de la senyora alcaldessa no tenien pas una ètica resplendent. I pel que fa a la manca d’estètica... res a dir, ja que pensar o dir això d'algú no és delicte de calúmnia ni d'injúries, ja que és d'una subjectivitat total.

- La senyora alcaldessa no entén la gent, ni en té ganes. El que s’entén molt bé és a ella mateixa: el dir que no entén la gent es tracta d’un assumpte opinable. El dir que no en té ganes, sembla més aviat una conclusió clara de la manera de parlar que té la senyora alcaldessa de tant en tant. I el dir que s’entén molt bé ella mateixa és més aviat un elogi. Res de calumniós ni d’injuriós.

- Es fa fer enquestes a la seva mida: la darrera enquesta de l’ajuntament sembla no apartar-se massa d’aquesta afirmació.

- Ella veu el poble com una vaca, a la que se li ha de treure fins a la última gota de llet: aquesta afirmació, tota sola, és molt forta. Però de seguida s’explica: viatja per tot el món, fa una àpats pantagruèlics, té una televisió al seu despatx, etc. O és veritat o no. Si no és veritat, podria ser una calúmnia i una injúria. Però tots sabem que, en aquest cas, la única discussió portaria sobre l’adequació de pantagruèlic als àpats, ja que tota la resta sembla més aviat certa. També es refereix al sou de la senyora alcaldessa, en parlar de la llet de la vaca. Es diu que aquest sou és de deu milions de pessetes a l’any (no es diu si netes o brutes). Si és veritat que la senyora alcaldessa cobra aquest sou, no hi ha ni calúmnia ni injúria. Si no és veritat, només s’ha de corregir l’asseveració del signant explicant quin és el sou que cobra. Tampoc aquí hi veig res de calumniós ni d’injuriós.

- Estrany personatge: qui no és estrany, d’alguna manera?


 Als articles del Som-hi n’hi ha un sobre la Nadala de la senyora alcaldessa, Recepta per a la Pau, completament elogiós a la dita Nadala.


Es a dir, que no hi ha res, al meu parer, en els tres darrers números del Som-hi que facin pensar que s’ha calumniat o injuriat a la senyora alcaldessa. Se l’ha criticat, sí, i durament. Amb ironia. I aquestes crítiques poden distreure vots a la candidatura que la senyora alcaldessa encapçala. I això l’ha posat, probablement, nerviosa. Es a dir, que aquesta acció penal i civil sembla tenir com a fi que aquest tipus de crítiques no es repeteixin d’aquí a les eleccions.

I és que no m’imagino a la senyora alcaldessa perdedora. No em sembla que la seva personalitat s’adaptés gaire bé al paper d’oposició ni a veure una altre persona ocupar el “seu” despatx a l’ajuntament, ni que la seva butxaca s’adaptés gaire bé a la pèrdua de l’estipendi que l’actual càrrec li atorga.

Però em sembla que s’ha equivocat. Les conseqüències d’aquesta acció penal i civil poden ser contraproduents per la seva candidatura. El 27 de maig ho veurem.