18 de juliol

Formo part d’aquell grup de persones (som una espècie en vies d’extinció) que hem tingut més 18 de juliols festius que no pas dies feiners. I és que jo he viscut 33 anys, del 1942 al 1975, fent festa cada 18 de juliol i 32 sense celebrar aquesta diada. Probablement per aquesta raó m’interessa el que va passar realment durant els anys del règim, que ni van ser tant negres com molts ens els descriuen ara, ni tant monòtons com molts els volen veure.

L’altre dia varem anar a visitar una església romànica, d’un romànic tardà, amb unes formes que ja apunten el gòtic. Aquesta església es troba a Xunqueira d’Ambia, un poblet de la província d’Ourense. Hi varem anar pel matí, però solament varem poder veure l’església per fora, ja que només l’obren quan diuen missa, a causa dels robatoris. Hi varem tornar a la tarda. Llavors, amb el sol minvant, vaig veure una placa a una paret exterior. No l’havia vist el matí, amb el sol que hi donava de ple. La placa diu el següent:

ESPAÑA VENCEDORA DEL COMUNISMO EN LA CRUZADA QUE LEVANTÓ ESTE DÍA, BUSCA LA PAZ DEL IMPERIO POR LA UNIDAD, POR LA GRANDEZA, POR LA LIBERTAD EN EL SIGNO DE FRANCO, EL CAUDILLO. ¡¡ARRIBA ESPAÑA!! XVII – XVIII – XIX = JULIO = MCMXXXVI

La redacció d’aquesta placa és magnífica. Tant com la música del Cara al Sol i altres parafernàlies de l’època. Avui dia tot això ens sembla ridícul, però així eren moltes de les coses d’aquell temps.

Jo em pregunto si aquest tipus de plaques s’haurien de treure o no. No tinc pas una resposta clara. No sé si el fet de treure les plaques i els símbols del règim anterior, com ho feien alguns faraons amb les plaques del faraó anterior, si no era de la seva corda, és signe de “progressisme” o de revenja inútil. Per exemple, aquí a Ortigueira, el carrer principal encara s’anomena del General Franco, i no sembla pas que ningú se n’exclami. A molts llocs de Galícia s’hi troben fonts del 18 de juliol i cases barates (habitatges protegits, que en diuen ara) fets per l’Organización Sindical o per Educación y Descanso, amb el jou i les fletxes ben visibles. Els gallegs deuen trobar que tenen coses més importants a fer que perdre el temps borrant tots aquests símbols.

Qui és més intel•ligent, el que esborra el seu passat o el que el conserva? Com sempre, la resposta més justa em sembla una resposta on tot no és ni blanc ni negre.

Probablement la millor solució sigui la de l’església de Xunqueira d’Ambia, on la placa només es fa evident quan el sol li ve amb una certa inclinació. La resta del dia és gairebé invisible pels no iniciats. Potser els que la varen posar allà on la varen posar ja ho tenien tot previst.

Quin temps és millor? Aquest d’ara, amb democràcia i internet, però on s’han de tancar les esglésies per por dels robatoris, o aquell d’abans, amb dictadura però on es podien visitar els monuments a qualsevol hora? Tampoc la resposta a aquesta pregunta pot ser només blanc o negre. Cadascú, probablement, tindrà la seva.