El ginjoler

He llegit fa un parell de dies a La Vanguardia un article de l’Oriol Pi de Cabanyes que m’ha agradat, que m’hauria agradat saber-lo escriure jo. Tracta de la pressió veïnal que ha aconseguit salvar el ginjoler de la plaça Arimon, a Sant Gervasi, de ser, bé tallat, bé trasplantat. Ambdues perspectives l’haurien portat a la mort segura.

El ginjoler és l’arbre del que es treu la fusta que fa les millors tenores i tibles, les millors castanyoles. El seu fruit, el gínjol, és símbol d’una persona contenta, trempada, etc. Però no és per això que els veïns han lluitat per salvar-lo. Ho han fet perquè estimaven el seu entorn immediat. I, com diu l’autor de l’article, “l’estima de l’entorn immediat és la base de tota millora ciutadana”.

Els grecs deien que, quan es tallava un arbre, la seva ànima es lamentava i invocava la venjança del destí contra del sacrilegi comès.

A Malgrat, ni l’estima de l’entorn immediat és cosa que vagi amb les autoritats, ni aquestes semblen tenir cap por (probablement perquè ignoren el que deien els grecs) de la venjança del destí. Ja fa anys que al carrer de les Escoles es va perpetrar un arboricidi major, tallant les moreres que feien d’aquest carrer un carrer únic al poble. L’excusa era que els arbres disminuïen la capacitat per estacionar els cotxes. Enguany, i sempre posant la modernitat com a excusa, s’ha intentat, i s’ha aconseguit parcialment, fer el mateix amb l’arbreda de Can Feliciano.

Esperem que el destí es vengi contra els set arboricides de l’ajuntament, que tan poca sensibilitat han demostrat i segueixen demostrant. I que aquesta venjança consisteixi en fer-los escriure cent vegades la frase que hem citat abans: “l’estima de l’entorn immediat és la base de tota millora ciutadana”.

Si molts regidors, i no solament de Malgrat, estiguessin convençuts de la veritat que aquesta frase comporta, de segur que tindríem un altre tipus, més agradable, de poble. Amb menys ciment per tot arreu.