No fa tants anys que a França va ser nomenat ministre d’educació el professor universitari Claude Allegre, un home gras, de parlar franc i idees clares. Es va proposar reformar el sistema educatiu francès, que ja començava a donar signes de decadència i de poca eficiència. El senyor ministre va qualificar el conjunt de l’ensenyament francès com un mamut: hem de bellugar el mamut, deia. Però el mamut no es va moure i el ministre va durar dos anys. Va marxar avorrit sense que el mamut s’hagués mogut ni un mil•límetre.Ahir, els sindicats d’ensenyants de Catalunya varen convocar una vaga contra l’esborrany del document de bases per la Llei d’Educació que la conselleria ha publicat. Els sindicats argumenten que, en lloc de consolidar l’escola pública, l’esborrany afavoreix l’escola concertada, que la possibilitat d’introduir noves fórmules de gestió en els centres públics és una proposta de privatització de l’ensenyament, i les noves fórmules de contractació els hi fan por. Per tant, exigeixen la retirada de l’esborrany per començar a negociar. El mamut no es vol bellugar.
En canvi, els sindicats d’ensenyament no fan cap proposta. El mamut vol seguir com ara, ja que pasturant tranquil•lament de l’erari públic es va engreixant sense massa molèsties.
I és que a Catalunya, com a França, també tenim un mamut a l’ensenyament. Un xic més de 60.000 ensenyants volen seguir com estan. Els que depenen de la conselleria, amb l’estatut de funcionaris, amb un sou assegurat fins a la jubilació,sigui quina sigui la seva eficàcia. Tots pensen i estan convençuts que si els resultats de l’ensenyament són els que són, no és culpa seva.
Els reptes de l’ensenyament a Catalunya són importants. Les causes del fracàs de l’ensenyament a Catalunya són complexes. No es pot assegurar que l’actual sistema de gestió de l’ensenyament no en sigui una de les causes principals. Un nombre significatiu de professors, sobretot a l’ensenyament secundari, són llicenciats universitaris sense vocació educativa, que havent aprovat una oposició perquè no trobaven res més, estan en l’ensenyament com a darrer recurs, amb les negatives conseqüències d’un compromís escadusser amb la seva feina. A aquests, un sistema que pugui controlar l'eficàcia de la seva feina no els hi pot fer cap gràcia.
Tots reconeixem que ser mestre de primària, professor de secundària, no és senzill. Per això la majoria dels mestres i professors mereixen el nostre respecte. Però no haurien d’oblidar que el seu sou el paguem entre tots. No haurien d’oblidar que ells no són els clients de l’ensenyament, sinó que ho són el milió cent mil alumnes i la resta de la societat. Haurien de reconèixer que l’ensenyament no va bé. Haurien de presentar propostes abans de fer vagues.
No ho fan així. Com el mamut francès, el mamut català exigeix que, abans de negociar, es retiri l’esborrany. Com el mamut francès, no es vol bellugar. Com el mamut francès, acabaran amb la dimissió del conseller. Com el mamut francès, aconseguiran que res no canviï, i que l’ensenyament segueixi tal qual.
I es que fer bellugar un mamut sempre ha estat complicat.
2 comentaris:
Fa temps que l'ensenyament en aquest país no funciona, de fet actualment ja han canviat el nom és d'educació. L'ensenyament a l'igual que la sanitat haurien de ser totalment públics, són drets, per tant, per a tots. Sóc mestre i he fet vaga, no soc un mamut, hem preocupo per aconseguir que les noves generacions aprenguin i raonin, no vull que privatitzin l'ensenyament, vull que tothom pugui accedir-hi.
Després d'aquesta jornada de vaga, que tots els mitjans de comunicació s'han encarregat de desqualificar, en què, han menystingut als docents que ens hi hem adherit, la meva reflexió és la següent, no ens hem equivocat, els que hem fet vaga no som els mamuts, aquests no n'han fet, aquests han anat a treballar, sense alumnes, és clar.
Respecto, naturalment, el dret a fer vaga. Però no he vist enlloc cap proposta concreta del col.lectiu que ha fet vaga: exigir la retirada de l'esborrany per començar a negociar és difícil d'explicar. La impressió que els participants a la vaga han donat és que defensen els seus interessos gremials. Potser no és així, però és la impressió que han donat.
Per cert, he llegit l'esborrany i enlloc hi he vist cap privatització de l'ensenyament.
La definició que alguns participants han fet de la vaga, dient que era una vaga ideològica, fa que l'espectador, que és també el contribuent, desconfii. I això és el que em passa a mi.
Publica un comentari a l'entrada