Què passa amb el sol?

Que això del canvi climàtic és molt complicat ja fa temps que ho vaig dient. Però és que acabo de llegir una notícia de la NASA sobre el sol, causa i motor del clima del planeta i dels seus canvis, que és interessant i que complica una mica més les previsions de l’evolució tèrmica i pluviomètrica a la que estarem sotmesos.

Alguna cosa està passant al nostre sol. Té a veure amb les taques solars, més ben dit, amb el seu cicle d’activitat i el que se’n dedueix. Després d’un període d’una activitat excepcional en el segle XX, el nostre sol s’ha tornat de repent excepcionalment tranquil. Ja fa uns quants mesos que no hi ha taques visibles en el seu disc. Estem al final d’un cicle d’activitat i els astrònoms estan esperant que les taques tornin i marquin el començament del següent cicle, anomenat cicle 24. Han estat esperant una temporada sense cap signe de que estan tornant.

Les taques solars van i venen en cicles d’ onze anys més o menys. Aquests cicles estan relacionats amb el moviment de gas extremadament calent i carregat d’electricitat a dins del sol, una mena de transportador intern on enormes rius de gas triguen 40 anys per circular des de l’equador als pols i tornar. D’una manera que encara no s’entén bé, aquesta circulació produeix el cicle de les taques solars, on cada 11 anys hi ha un màxim de taques, seguit d’un mínim. Però recentment la circulació solar sembla fallar. El mes de maig del 2006 el transportador s’havia desaccelerat com mai s’havia observat. Segons els científics de la NASA, aquesta desacceleració podria tenir importants repercussions per l’activitat futura del sol.

Les taques del sol poden ser llargues o curtes, febles o fortes, i de vegades poden desaparèixer totes juntes. Des de que es va descobrir el cicle solar, el 1843, els astrònoms varen estudiar observacions més antigues i varen ser capaços de seguir clarament els cicles, fins que varen arribar al segle XVII, on els cicles semblaven desaparèixer: es tractava d’una absència real, no d’una manca d’observacions. Els astrònoms varen anomenar aquesta època el “mínim de Maunder”. Va ser una descoberta sorprenent: el nostre sol pot canviar. Entre els anys 1645 i 1715 les taques solars foren rares; se’n varen observar unes 50, quan se’n haurien d’haver observat 50.000!

Des de que el cicle de les taques solars es va descobrir, els investigadors han mirat si el seu ritme es superposava amb el clima de la terra. Hi havia alguna cosa durant l’època en què les taques varen desaparèixer, ja que durant el segle XVII l’hemisferi nord es va refredar molt, amb conseqüències devastadores.

Els científics anomenen aquest esdeveniment la “petita edat del gel” i va afectar Europa justament quan no calia. Com a conseqüència d’un clima molt més suau durant el període de l’edat mitjana, la població europea es va duplicar. Però a mig segle XVII el creixement demogràfic es va parar i en alguns llocs va retrocedir, degut en part a les collites reduïdes a causa del canvi climàtic. El preu del pa es va doblar al principi, i més tard es va multiplicar per cinc, i la fam va afeblir la població, donant lloc a moltes revolucions. Ja en aquell temps, l’astrònom jesuïta Giovanni Battista Ricciolo va especular que les fluctuacions del nombre de taques solars en podien ser la causa, ja que havia observat que havien desaparegut.

Mirant més enrere els registres de taques solars s’observen molts períodes on l’activitat del sol era elevada i fluixa, i en general es poden relacionar amb períodes de clima calent i fred: De la mateixa manera que durant la “petita edat del gel”, l’activitat del sol va ser feble durant l’edat del ferro, que també va ser freda, mentre que va ser forta durant l’edat del bronze, més càlida. Els científics no saben explicar del tot la manera com l’activitat del sol afecta la terra, però hi ha una correlació ben observada que diu que els canvis d’humor del sol tenen un efecte climàtic sobre la terra.

Avui dia hi ha un consens sobre que els gasos d’efecte hivernacle produïts per l’home estan escalfant el món, i que hem d’actuar per reduir-los, si volem que les temperatures augmentin menys d’aquí a final de segle. Però durant el segle XX els cicles solars han estat augmentant la seva intensitat. Gairebé tothom està convençut que durant el segle proppassat la influència del sol va ser significativa. Alguns estudis fan palès que a la fi del segle XX l’activitat del sol podria haver estat la més elevada dels darrers 8.000 anys. Altres paràmetres solars han estat canviant també, com ara el camp magnètic que el sol vessa, que s’ha gairebé duplicat en el segle passat. Però les coses canvien. Només en la darrera dècada més o menys, el sol ha començat uns reducció de la seva activitat, i el retard del cicle 24 n’és una indicació.

Els astrònoms estan vigilant el sol, esperant veure els primers bellugueigs del cicle 24. Hauria d’haver arribat el mes de desembre. Ara es preveu que no arribi fins el proper mes de mars, però probablement aquesta estimació s’haurà de retardar. Les primeres indicacions de que el sol està sortint del seu mínim de taques seran l’aparició de taques petites a alta latitud. Normalment comencen a sortir de 12 a 20 mesos abans del començament d’un nou cicle. Però encara no han aparegut, el que podria indicar que el nou cicle no arribarà fins el 2009. Com més trigui el cicle 24 a arribar, serà probablement més feble. Aquest comportament del sol és normalment seguit per una disminució de les temperatures de la terra.

La darrera dècada ha estat més calenta que les precedents. Es el resultat d’un increment ràpid de la temperatura global entre els anys 1978 i 1998. Després, les temperatures mitjanes han arribat a un nivell màxim, però estable. Moltes projeccions fetes per ordinador diuen que les temperatures globals tornaran a augmentar d’aquí a pocs anys. Però aquestes projeccions no tenen en compte el canvi de comportament del sol. La tardança del cicle 24 indica que podríem estar entrant en un període de baixa activitat solar que podria contrarestar els augments de temperatura deguts als gasos d’efecte hivernacle. Alguns científics russos diuen que estem al començament d’un període com el de 1790 a 1820, una davallada en l’activitat solar anomenada el “mínim de Dalton”. Estimen que la reducció de l’activitat del sol podria causar una baixada de la temperatura global de 1,5 ºC cap al 2020. Aquesta baixada de temperatures és més important que la majoria de les prediccions d’augment de temperatura degudes als gasos d’efecte hivernacle durant aquest període.

Això és quelcom que hauríem de prendre seriosament ja que el que va passar al segle XVII és possible que torni a succeir. Alguns treballs recents que han estudiat els períodes en què el sol perd les taques, junt amb dades d’altres estrelles com el sol que es comporten més o menys de la mateixa manera, suggereixen que el nostre sol podria passar entre el 10 i el 25 % del temps sense taques. Potser el retard del cicle 24 serà el començament d’una altra “petita edat del gel”. Si fos així, el sol ens podria ajudar en el canvi climàtic, mitigant la influència dels gasos que enviem a l’atmosfera i donant-nos més temps per actuar. També es podria donar el cas que la resposta de la terra a la disminució de l’activitat solar pogués trastornar les nostres teories sobre la influència de l’home sobre l’escalfament global. Haurem de continuar vigilant el sol.


Períodes solars

- 1890 al 2000 – la terra s’escalfa, la concentració de gasos d’efecte hivernacle augmenta. L’activitat solar augmenta

- 1790 al 1820 – mínim solar de Dalton, les temperatures globals són més baixes que la mitjana.

- 1564 al 1715 – mínim solar de Maunder, que coincideix amb la “petita edat del gel”

- 1420 al 1530 – mínim solar de Sprer, descoberta pels anàlisis del carboni radioactiu an els anells dels arbres que relacionen l’activitat solar amb un clima fred. Els assentaments a Groenlandia són abandonats.

- 1280 al 1340 – mínim solar de Wolf, comença la degradació del clima. La vida es fa difícil a Groenlandia.

- 1075 al 1240 – màxim solar medieval, que coincideix amb el període càlid de l’edat mitjana. Els víkings de Noruega i Islàndia funden assentaments a Groenlandia i Nord Amèrica.

- 1010 al 1050 – mínim solar de Oort, la temperatura del la terra és més baixa que la mitjana.

- Sembla que hi ha hagut 18 mínims solars en els darrers 8.000 anys.