Les eleccions que venen

Com que en Janí i jo ja sabem, des de fa temps, a qui votarem a les properes eleccions, ens mirem els acudits, que no les idees, que els candidats ens volen vendre, amb curiositat i esperit més aviat irònic. Però encara ens ho mirem amb més distanciament i ull rioler quan es tracta de les rèpliques que els altres candidats fan a aquests acudits.

Mentrestant, cap referència seriosa a l’economia, al problema de l’energia i als altres problemes importants. Un nivell de debat, per ara, sota zero, depriment.


Els 400 euros

Què voleu que us digui? A mi em sembla bé aquesta proposta. Ja sé que tant el senyor Aznar López com el senyor Duran i Lleida han coincidit en qualificar aquesta proposta de “intent de compra de vots”. El darrer ha dit que ho troba “una immoralitat i una vergonya”, qualificatius que trobo exagerats.

Això de “tornar” una part dels impostos quan es fa la declaració de la renta és una cosa que es fa en molts països. Que es faci a Espanya no em sembla pas malament, sobre tot si els comptes públics han tingut superàvit i es vol injectar massa monetària per intentar augmentar el consum intern.

Trobo també les declaracions del senyor Pizarro poc pensades quan parla del gran treball burocràtic que s’haurà de fer per tornar aquests 400 euros, quan només es tracta d’afegir una línia a la declaració.

Em fan gràcia totes aquestes reaccions, que veig només com una enrabiada de nens petits per no haver tingut ells abans aquesta idea que, sense cap dubte, arriba al votant.


El “carnet” dels immigrants, l’expulsió i el vel de les musulmanes

Aquesta proposta del carnet ja l’havia fet CiU a Catalunya. La Cope, llavors, la va qualificar de xenòfoba. Ara que l’ha fet el PP, l’aplaudeix. En canvi, el PSOE la titlla, ara, de xenòfoba.

Trobo que aquesta proposta del carnet, per concretar-se, necessita molta burocràcia. Però no hi veig, per ara, els avantatges. Que potser en té, però per ara no ens els han explicat.

Això d’expulsar els immigrants “legals” que hagin delinquit podria no ser constitucional. Es podria incórrer en el que es diu la “doble pena”, és a dir, que es faci pagar al immigrant la pena que la justícia li imposi i, a més, la pena de l’expulsió, per un mateix delicte. I això podria no ser conforme a la constitució. Aquest acudit ha estat llençat amb molta lleugeresa.

El vel! Quin problema tan gros! A França el vel està prohibit a les escoles i als funcionaris públics, ja que hi ha hagut molts problemes. No em sembla que sigui el cas aquí. I, a més, prohibir-lo a la península i no a Ceuta i Melilla em sembla de difícil aplicació, sobretot pels que creuen en l’Espanya una.

Un altre acudit poc meditat.


Les balances fiscals i el nou finançament

Una exigència del nacionalisme i del independentisme que, personalment, trobo poc útil. Finalment, es presentaran les balances fiscals calculades pels dos mètodes, i amb diferents hipòtesis per cadascun. En sortiran unes xifres tan diferents que ni els més optimistes en podran treure la més mínima conclusió. Un altre acudit que només serveix per marejar la perdiu.

I la proposta del nou finançament feta pel PSC? Genial, segons diuen. Catalunya tindrà els mateixos avantatges que si tingués un concert com el de Navarra i el del País Basc. M’agradaria veure’n els detalls. Ah, i això dels concerts només és avantatjós si es negocia com cal el que en diuen el “cupo”. Un acudit que sembla, ara per ara, tenir la mateixa consistència que el fum d’una cigarreta.


El transvasament de l’Ebre i l’anticatalanisme d’un partit valencià

Al País Valencià s’ha estat, durant quatre anys, criticant al PSOE per no fer el transvasament de l’Ebre. Els spots televisius i radiofònics han estat continus. Es amb aquest argument, i únicament amb aquest, que el PP va guanyar les darreres eleccions. I ara el PP no du el transvasament al seu programa, ja que els del PP de l’Aragó s’hi oposen. Al País Valencià hi ha molta gent cabrejada amb el PP. Ja veurem què passa.

Un partit que ara mateix no té cap diputat ni a Madrid ni a València, i que respon al nom de Coalició Valenciana, fa propaganda amb el següent slogan: “tant si guanya el PP com si guanya el PSOE, qui guanya és Catalunya”. I ho demostra amb el parell d’equacions següent:

PP + CiU = CiU (Catalunya guanya)
PSOE + ERC = ERC (Catalunya guanya)

Són dels que només poden viure de l’anticatalanisme primari. Estic convençut que no tindran cap èxit.


Els 500 milions d’arbres

Una excel•lent idea si no fos perfectament impossible de dur-la a terme en quatre anys. Es per això que és un altre acudit que té la seva gràcia.