El que ens costa veure (o no) la televisió

Ara que es parla tant de finançament, de l’escanyament econòmic del país, de pactes incomplerts per l’estat central, fora bo recordar el que gastem en veure, o en no veure, la televisió, aquí i allà, tant on hi ha televisió autonòmica com on n’hi ha.

Les televisions públiques, autonòmiques o estatals, tenen un cost que no cobreixen els seus ingressos, pel que és necessari que els governs central o autonòmics les subvencionin. En el quadre tenim un resum del cost, de les subvencions i del que costa cada tele, en valor absolut i el que costa a cada habitant. Hi podem veure que el cost total de la televisió catalana és molt més important que les altres.

On no hi ha televisió autonòmica, ho tenen clar: la RTVE costa a cada espanyolet 12 euros cada any.

Allà on hi ha una tele autonòmica, a aquests 12 euros s’hi ha d’afegir el cost d’aquesta. En el cas de Catalunya, el seu cost és de 43 euros per cap. Es a dir, a Catalunya, el cost de les televisions públiques és de 55 euros per català. Més econòmic que al País Basc (68 €) i més o menys al mateix nivell que a Galícia (57 €) i a l’Aragó (56 €)

Ara que, segons ens diuen, fan falta diners pel bon funcionament de la Generalitat, algú es podria preguntar la raó per la qual la televisió catalana té el cost més important de totes les televisions autonòmiques? No es podria estalviar un bon centenar de milions d’euros? Ja sé que tenir o no una bona televisió és una opció de societat, que la televisió catalana serveix perquè el català sigui present als medis audiovisuals. Però, de veritat és necessari tenir quatre canals?

El fet de posar en un quadre els costs de les televisions públiques i de comparar-los és interessant, ja que ajuda al ciutadà a plantejar-se algunes qüestions que interessen a tothom. Sobretot en temps de vaques flaques com la que ens toca passar ara mateix.

Font de les dades sobre el cost de les televisions públiques: La Vanguardia del 30.11.2008