L’home dels nassos

Avui és l’únic dia de l’any que surt al carrer l’home dels nassos. Ahir ho va fer l’home de les orelles. Ni l’un ni l’altre tornaran a sortir fins d’aquí a un any. Es per això que aquestes són unes dates importants.

Ahir, dia de l’home de les orelles, es va presentar un document sobre el finançament autonòmic. Un paper sense cap xifra, pel que hem pogut saber. S’havia de presentar el nou finançament de Catalunya el 9 d’agost. Els amics del senyor Saura varen negociar un aplaçament d’aquest termini, que tampoc es va complir. Definitivament, el dia de l’home dels nassos era el darrer terme. I el que va sortir és, per dir-ho finament, una enganyifa.

Sóc dels que pensen que, al mateix temps que es reclama un augment del finançament (és a dir, un augment dels nostres impostos) s’hauria de fer un esforç per reduir les despeses. Però aquesta idea de reduir les despeses que no són necessàries deu semblar una idea extraterrestre als governants que tenim. Per això es fa tan necessari un augment del finançament.

I per què es van allargant els termes per definir el nou model, si el tenim relativament ben definit a l’estatut? Doncs perquè ningú fa cas a Catalunya. I ningú fa cas a Catalunya perquè ningú té por de Catalunya. Si volem, dins de la constitució espanyola vigent, que se’ns faci cas, hem de fer por. I avui, amb la coalició de govern actual, formada pels que varen perdre les eleccions, i liderada pel mateix partit que governa a Madrid, tothom sap que serem bons minyons i que ens portarem bé. Alguna alçada de veu de tant en tant, algun estirabot més o menys afortunat, però res que impressioni als contrincants.

Amb la distribució actual al parlament, es podria formar un govern que fes por. Un govern fort, decididament catalanista, que governés pels ciutadans de Catalunya i que ensenyés les dents. Per culpa d’uns i altres (més d’uns que d’altres, siguem-ne conscients) es va preferir un govern feble, catalanista només de paraules, que no de fets, i així ens va.

No busquem culpables fora de Catalunya. Els responsables d’aquesta penosa situació els tenim a casa nostra. I així ens hem trobat que, amb el document presentat el dia de l’home de les orelles, hem arribat al dia de l’home dels nassos amb un pam de nas.