Poznan

No sé si hi ha massa gent que sàpiga que acaba de començar a Poznan una conferència internacional sobre el canvi climàtic (COP 14, pels entesos). I és que, desenganyem-nos, amb això de la crisi cada vegada es parla menys del canvi climàtic.

Què fan el miler de buròcrates que s’han reunit a Polònia durant els 12 primers dies de desembre, a més de beure vodka polonès? L’objectiu d’aquesta conferència és descriure els avançaments fets l’any 2008 i preparar la discussió sobre la manera de negociar l’any 2009, en preparació de la conferència de Copenhaguen del desembre del 2009. S’esperen de la conferència de Poznan els objectius següents:

- Acord sobre un pla d’acció i sobre programes de treball pel darrer any de negociacions desprès d’un any de discussions intenses sobre qüestions crucials relacionades amb futurs compromisos, accions i cooperació.

- Fer progressos substancials sobre un cert nombre de qüestions en curs, necessàries per reafirmar encara més el compliment de la Convenció i del Protocol de Kioto, incloent la capacitat de les nacions en desenvolupament, el reduir les emissions degudes a la desforestació, el transferiment i adaptació de tecnologies.

- Avançar en el coneixement i la posa en comú de punts de vista per una visió compartida d’un nou règim de canvi climàtic.

- Reforçar el compromís sobre aquest procés en el temps acordat.

Personalment, un cop llegits aquests objectius, m’he quedat com abans: no sé que van a fer mil buròcrates de tot el món a Poznan, si no és a beure el bon vodka polonès.


Mentrestant, Polònia, país on es celebra aquesta conferència, es passa per la pedra tot el que es pugui decidir a Poznan, ja que produeix més del 90 % de la seva electricitat amb carbó nacional i pensa continuar així. Però, com que diuen que està mal vist això d’emetre CO2, està a punt de signar amb França, si no ho ha fet ja, la construcció de vàries centrals nuclears. Que, a través dels fons de cohesió europeus, pagarem nosaltres, a la vegada que seguirem comprant energia elèctrica nuclear a França. Es a dir, a més de cornuts, apallissats.

Tampoc s’ha dit massa el que els productors d’electricitat espanyols han contestat al ministre d’indústria, el senyor Sebastián (el que ens ha de regalar una bombeta a cadascú de nosaltres), quan ha presentat el seu programa perquè hi hagi un cotxe elèctric espanyol d’aquí a cinc anys. D’on pensa vostè treure l’energia per recarregar aquests cotxes, senyor ministre?

I la ministra a qui correspon el Medi Ambient recolzant les restriccions de les emissions de CO2 del sector de l’automòbil, que, en la pràctica, suposen la desaparició de la indústria automobilística de la UE. La canceller alemanya, la senyora Merkel, està molt contenta amb la posició de la ministra espanyola, mentre la indústria automobilística que desaparegui sigui l’espanyola, però no pensa acceptar que passi el mateix al seu país.