Símbols franquistes

He llegit que a Canet estan tapant el jou i les fletxes de les petites plaques que estan clavades a les façanes dels edificis construïts fa anys per l’anomenat Instituto Nacional de la Vivienda, amb l’excusa que es tracta de símbols franquistes.

Trobo bé que es treguin les estàtues del personal franquista dels carrers. Trobo bé que es canviïn els noms dels carrers que durant tants anys varen estar dedicats als prebosts de la dictadura. Però això de tapar el jou i les fletxes dels petits rètols de les façanes de les cases construïdes en aquella època pel ministeri corresponent ho trobo ridícul.

I és que la història és la història. I ningú no la canviarà. Que es tregui dels llocs públics tot el que significa un homenatge als personatges de la dictadura és perfectament lògic, ja que queda molt poca gent que cregui que aquest homenatge era merescut. Que es treguin tots els símbols que exalten la revolta militar o la dictadura, està molt bé. Però aquestes petites plaques no són cap homenatge a ningú ni exalten cap període sinistre de la nostra història. Són, només, una part de la nostra petita història. El tapar-les o treure-les és tan ridícul com les actuacions dels faraons que feien esborrar el noms dels seus predecessors de les parets dels temples.

Al meu modest entendre, aquests tapadors de jous i fletxes de les petites plaques són tan extremistes com ho podien ser els membres de la dictadura. I ja se sap, els extrems es toquen.

Dit amb el màxim respecte pels que pensin que aquestes petites plaques són un perill públic.