Permetre, consentir, tolerar

"El fiscal delegat de Medi Ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha presentat una querella als jutjats d’Arenys de Mar contra l’alcalde de Tordera, Joan Carles, i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, per un presumpte delicte ecològic, al considerar que han estat partícips de la contaminació d’una riera de la població.

L’acusació sosté que aquests dos càrrecs, conscients de l’incompliment de les seves obligacions legals, “permetien, consentien i toleraven” que les aigües residuals de la urbanització Terrabrava fossin abocades, sense depuració i sense tractament, al torrent de les Roques Llises i que des d’allà acabessin a la riera de la vall Lloparda"

La notícia ve al Periódico del dia 1, i mostra que hi ha coses que comencen a canviar al nostre país. Els càrrecs públics poden ser perseguits en justícia per negligència en l’acompliment de les seves funcions en cas de problemes contra el medi ambient, tal com es fa a altres països més desenvolupats. Fa part de la missió d’un càrrec públic actuar quan té coneixement d’un delicte contra el medi ambient. Si el coneix i no actua de manera clara i eficaç, se’l pot acusar de permetre, consentir i tolerar el delicte.

Hem parlat no fa pas gaire del possible problema del camp de tir. D’aquest possible problema en tenen coneixença les autoritats municipals, ja que figura com a tal a l’Agenda 21, aprovada ja fa cinc anys. Si s’arribés a la conclusió que el camp de tir, tal com es troba actualment, es troba en situació irregular, ens podríem preguntar si les autoritats locals han permès, consentit i tolerat la irregularitat. Les conseqüències podrien ser com a Tordera. Ja ho diu la dita popular, quan la barba del teu veí vegis tallar, posa la teva a remullar.

Per evitar aquest tipus de problema, només hi ha un camí: diligència en complir el que es va acordar a l’Agenda 21. Que no és el tancar el camp de tir, sinó avaluar el seu impacte ambiental, en una primera etapa, i corregir-lo, si cal, en una segona etapa.