En pocs dies hem pogut llegir dues entrevistes a la senyora alcaldessa, una a la revista Celobert i l’altre a Ràdio Palafolls (d’aquesta darrera n’hem pogut llegir el resum publicat a la web de la ràdio). Les dues entrevistes tenen un punt en comú: la senyora alcaldessa no entén segons què.
Comencem par l’entrevista de Ràdio Palafolls. Se li pregunta sobre la intenció de l’Ajuntament de canviar de destí una subvenció de 400 mil euros, prevista per a la rehabilitació de la Torre de Can Sala, per destinar-la a la caserna de la policia local, que s’està construint al municipi. L’alcaldessa “admet no entendre el rebombori creat per aquesta qüestió”.
En canvi, a mi em sembla senzill d’entendre les causes d’aquest “rebombori”. Es degut a la poca confiança que un sector de la població, el sector més conscienciat sobre els temes mediambientals i del patrimoni, té sobre la política municipal pel que fa a aquests temes. Desconfiança que ve de la inèrcia demostrada per l’equip de govern municipal a l’hora de fer-se càrrec de la Torre, inèrcia que només va ser trencada per la mobilització ciutadana. Inèrcia i apatia que continuen amb la deterioració actual de l’edifici, sense que s’hi faci res per protegir-lo dels embats climatològics. Desconfiança que augmenta quan l’equip de govern argumenta que difícilment es podrien començar els treballs de rehabilitació de la Torre abans que acabi el termini de vigència del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya), és a dir, el 2012.
A Celobert, l’alcaldessa diu “Les postures continuades d’impugnar els temes, d’interposar al•legacions sense tenir el contacte directe amb els temes i els professionals que els permetria conèixer més a fons la documentació i fer les seves aportacions sense necessitat de mostrar-se contínuament en contra és una postura que, sincerament, em costa molt d’entendre”.
Doncs aquí també penso que aquesta postura és fàcil d’entendre. Si recordem que el principal argument de l’equip de govern sobre el conflicte de l’arbreda de Can Feliciano (conflicte encara no resolt, sigui dit de passada) va ser que no s’havien presentat al•legacions al projecte quan era l’hora, la conseqüència és que ara es presentin al•legacions a cada projecte amb el que l’un o l’altre no hi estiguin d’acord.
Desconfiança sobre la política mediambiental i de conservació del patrimoni, per una banda, i temor de que no es torni a prendre com a argument principal la manca d’al•legacions, per l’altra banda, són, sense cap dubte, les raons dels rebomboris i les postures que la senyora alcaldessa diu no entendre.
Si de veritat no és capaç d’entendre-les, és que viu en una torre d’ivori, cega i sorda a la realitat sociològica d’una bona part de l’electorat. En aquest cas, podem afirmar que practica una política sectària (en el sentit d’intransigent o fanàtic d’una opinió).
Si, com penso, es ben capaç de comprendre aquestes raons, però ho dissimula en les seves declaracions públiques, podem afirmar que practica una política cínica (en el sentit de fer gala de no creure en la rectitud i la sinceritat dels seus oponents)
Sigui dit amb el màxim respecte per la persona i pel càrrec que té.
1 comentari:
Aquesta senyora i els seus correligionaris tenen un morro que s'el trepitgen, abusen constantment del cinisme per continuar manant el poble de Malgrat sense cap mena de vergonya; No hi hà cap membre de l'equip de Govern que discrepi de la forma d'actuar d'aquesta senyora?....., sense contar'hi la Vega; Es vergonyós que per mantenir-se a la poltrona s'hagi de dir amén a tot.
Publica un comentari a l'entrada