El nou camp de futbol

He sentit opinions de tota mena sobre el nou camp de futbol. Molta gent diu que aquest nou equipament és una despesa supèrflua en aquest temps de crisi galopant que estem vivint. El fet és que l’ajuntament ha aprofitat el manà que li ha caigut del cel amb al pla E, i que ha construït un nou camp d’esports a Malgrat.

Malgrat ja tenia un camp de futbol, però era pràcticament inutilitzable, ja que no tenia herba. Era pura terra, i cap jugador, no petit ni gran, s’hi volia aventurar (com han canviat els temps!). Com a resultat, a Malgrat els equips de futbol varen anar desapareixent, cosa que era una llàstima, ja que l’esport és una eina educativa important.

Hi havia diverses solucions: la més econòmica era la d’equipar el camp existent amb gespa artificial. Era la solució més ràpida, la que hagués pogut impedir que els equips de futbol malgratencs anessin desapareixent. Es la solució que, personalment, trobava la més encertada.

Però l’ajuntament tenia altres plans, basats en el que deia el POU, que situa el camp de futbol vora del cementiri. Per aquesta raó es va anar retardant la instal•lació de gespa artificial al camp antic. Aquesta situació hagués durat molt més temps de no haver sigut pel pla E.

Finalment, el nou camp s’ha inaugurat. Era necessari que el poble disposés d’un camp d’esports amb gespa. Ara, ja existeix. Es, segons el meu criteri, una instal•lació de primera necessitat, malgrat la crisi. Els beneficis que aquesta instal•lació reportarà seran importants.

De manera que no puc sinó aplaudir la construcció del nou camp de futbol.

La única pega és que, el lloc que ha quedat lliure, on hi havia l’antic camp, no es podrà gaudir com a espai verd pels malgratencs, ja que, per reduir despeses, s’ha preferit continuar construint a tot arreu on quedi un espai lliure.

Com sempre, una de freda i una de calenta. Per això no puc felicitar, com voldria, el govern municipal. I és que estic segur que el camp de futbol portarà molts beneficis per l’educació de la joventut, però una zona verda dins del poble portaria també un espai de convivència que faria que aquesta fos una mica millor. I, així com la millora de l’educació no té preu, la millora de la convivència, tampoc. I anem escassos tant d’una com de l’altre.