Els bous de CiU

“El Parlament ha acordat avui tramitar una proposició de llei promoguda per CiU per blindar la celebració de correbous, festes tradicionals taurines sense mort de l’animal, molt arrelades a las comarques de l’Ebre”.

“En alguns correbous es posa un artefacte amb foc als corns de l’animal i després se’l deixa córrer pels carrers del poble”.

Aquests són dos dels paràgrafs del diari d’avui sobre aquesta “tradició” de les comarques de l’Ebre. Penso, i no soc l’únic, que CiU té una infinita por de que, amb les eleccions cada dia més a prop, li passi el que li va passar quan va votar a favor del transvasament de l’Ebre. Té por de perdre vots. I, quan una formació política posa la por de perdre vots pel damunt de la coherència, fa que un servidor li perdi el respecte.

El que va passar amb el transvasament de l’Ebre va ser de llibre: els tècnics de la Generalitat, cal dir que forçats a la baixa, varen dir que el cabal ecològic del riu era de 165 m3/segon, i el govern de CiU va acceptar el Pla Hidrològic que preveia un cabal ecològic de només 80 m3/segon. El bon poble de les comarques de l’Ebre es va sentir traït, i amb raó. Acceptar aquest cabal era condemnar el delta, ni més ni menys.

Ara, passa exactament al revés. CiU s’ha alarmat davant la possibilitat de que la Iniciativa Legislativa Popular que planteja prohibir les curses de bous a Catalunya, que ja es tramita al Parlament, acabi per incloure també els correbous. Si fos així, tem perdre vots. Però el bon poble que va promoure la Iniciativa Popular també es podria considerar enganyat.

Ja sé que governar és complicat. S’ha de decidir coses que no agradaran a tothom. Però proposar una llei que permeti els correbous amb foc o amb altres elements que facin patir innecessàriament un animal per lleure i diversió de la gent, és negar el fonament de la Iniciativa Popular de prohibir les curses de bous. Que vagin en compte on els pot portar aquesta por de perdre vots al sud, perquè podrien perdre’n al nord, a l’est i a l’oest.