Mals temps per l'IPCC (Panel Internacional del Canvi Climàtic). Després que un pirateig dels arxius de la Universitat de Anglia, a Anglaterra, revelés que hi ha, aparentment, intents de falsejar dades, es descobreix que alguns estudis en els quals es va basar l'IPCC per fer el seu últim informe (velocitat de desaparició de les glaceres i de la selva amazònica) són, si més no, molt poc documentats. També hi ha seriosos dubtes sobre la fiabilitat de les dades provinents de la Xina. Però la preocupació més gran dels responsables de l'IPCC és que el planeta sembla haver deixat d'escalfar-se des de principis de la dècada actual. I, el que faltava, un informe recentment publicat dóna una explicació raonable a aquesta frenada de l'escalfament global i, alhora, dóna una nova explicació a l'escalfament global dels anys 1975 a 2000. Un nou informe a Science, publicat el passat 28 de gener, està fent furor a la xarxa. Subratlla el que molts científics han estat dient durant anys, que és el vapor d'aigua, i no el CO2, qui ha estat impulsant els canvis de la temperatura global en les últimes dècades. La concentració de vapor d'aigua estratosfèric ha disminuït en un 10% des de l'any 2000, disminuint el ritme d'augment de temperatura de la superfície mundial dels últims 10 anys. També sembla probable que el vapor d'aigua a l'estratosfera ha disminuït entre 1980 i 2000, provocant un suplement del 30% en l'augment de les temperatures de la superfície. Aquestes troballes mostren que el vapor d'aigua estratosfèric representa un important motor de canvi climàtic global.
El nou informe, "Contributions of Stratospheric Water Vapor to Decadal Changes in the Rate of Global Warming", de Susan Solomon et al. indica que entre els anys 2.000-2.009 disminuir el nivell de vapor d'aigua en l'atmosfera superior disminuint l'escalfament global en un 25% en comparació amb el que s'hauria produït degut només al diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle.
El contingut de vapor d'aigua de l'atmosfera és molt variable, i va des d'un 0% a un 4%. Aproximadament el 99% d'aquest vapor d'aigua es troba a la troposfera, però també és present en altituds més altes. L'augment de vapor d'aigua estratosfèric actua de manera que es refreda l'estratosfera, però escalfa la troposfera subjacent. Com era d'esperar, el contrari també és cert: si en l'estratosfera disminueix el vapor d'aigua, s'escalfa l'estratosfera, però disminueixen les temperatures de l'aire més proper a la superfície de la Terra. Estudis anteriors ja havien suggerit que el vapor d'aigua de l'estratosfera podia contribuir significativament al canvi climàtic, la pregunta que quedava en l'aire era quantificar aquesta influència. Però l’IPCC va no va fer massa cas d’aquests estudis.
El vapor d'aigua entra a l'atmosfera a partir de diversos orígens. Per exemple, el vapor d'aigua és el gas volcànic més comú, representant més del 60% del total d'emissions durant una erupció. Però és l'aigua que s'evapora de la superfície dels oceans la que proporciona la major part del vapor d'aigua que hi ha a l'atmosfera de la Terra. El vapor d'aigua troposfèric augmenta amb l'escalfament i això representa una resposta climàtica important. La condensació de vapor d'aigua per convertir-se en líquid o gel crea els núvols, la pluja, la neu, i altres formes de precipitació. I la calor de condensació és un altre factor important que influeix en el clima.
La tropopausa és la frontera entre la troposfera (la part més baixa de l'atmosfera) i l'estratosfera, la segona capa de l'atmosfera. Si pugem des de la superfície, l'aire es refreda amb l'altura. Però, a uns 12 km d'altura (una mica més als tròpics), l'aire es comença a escalfar a mesura que pugem, formant una mena d'inversió tèrmica (vegeu la figura). La tropopausa és el punt on l'aire deixa de refredar-se amb l'altura. De manera més científica, és la regió de l'atmosfera on el ritme a què la temperatura disminueix amb l'altura canvia de positiu a negatiu. A l'estratosfera les capes més calentes són les capes que estan més amunt i les més fredes són les que estan més avall.
L'estratosfera està gairebé completament seca, sense vapor d'aigua. Els núvols s'han quedat a baix, a la troposfera, i són incapaços de traspassar la inversió tèrmica de la frontera. Abans d'arribar allà, en general, les gotetes d'aigua dels núvols ja s'han gelat i precipitat i, a més, les bombolles d'aire ascendent es frenen quan, de sobte, troben capes d'aire ambient més càlides i menys denses que elles mateixes. Però la tropopausa no és completament impermeable al vapor d'aigua, i permet que hi hagi alguns intercanvis entre troposfera i estratosfera. És a dir, la quantitat de vapor d'aigua estratosfèric pot canviar.
La investigació suposa que entre 1980 i el període de 1996-2000 el vapor d'aigua ha augmentat de manera uniforme d'1 ppmv en totes les latituds i altituds per sobre de la tropopausa, i es calcula que aquest augment d'1 ppmv equival un forçament radiatiu de 0,24 W/m2. En comparació, l'augment de forçament radiatiu causa de l'augment de diòxid de carboni s'estima al voltant de 0,36 W/m2 durant el període que va de 1980 a 1996.
Els autors conclouen que l'estudi dient: "Aquest treball destaca la importància del vapor d'aigua estratosfèric en l'escalfament global, i es basa directament en observacions, mostrant la necessitat de noves observacions i un examen més detallat de la representació dels canvis de vapor d'aigua estratosfèric en els models climàtics ". En altres paraules, hem de millorar el nostre coneixement teòric, recollir millors dades, i realitzar canvis importants en els models climàtics, que no són prou exactes.
Aquest estudi, encapçalat per Susan Salomon, que és una eminent especialista en l'estratosfera i fervent creient en el canvi climàtic provocat pels gasos d'efecte hivernacle, demostra que les prediccions catastrofistes que l'IPCC ha fet fins al moment s'han de prendre amb pinces, ja que queda molt per conèixer sobre els mecanismes que dominen els canvis de clima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada